XIMPLELÀNDIA

"Com que de ximples ho som tots aquí, ara començarem a fer consultes a tots els municipis de dalt i de baix"

Hi havia una vegada un país de gent ximple, de poc seny, curta d'enteniment i amb una forta inclinació cap a la gresca. La única cosa que es pot dir en favor d'aquesta comunitat és que està envoltada per una població àmpliament majoritària de persones que no arriben ni a ximples, que són dolents, dolentíssims, xarons, que amb prou feina dissimulen el seu mal gust, que sembla que no tinguin miralls a casa seva de la forma com es mostren superbs amb un aspecte tan lamentable, i sobretot, que tanta mala llet no els deixa veure la seva descomunal estupidesa, davant la qual els ximples semblen nobels de física aplicada.

En un poblet de Ximplelàndia van decidir fer una consulta, preguntar a la bona gent sobre com els agradaria el seu país, tot plegat res, ja que de les respostes ningú no en faria cap cas per la senzilla raó que a Ximplelàndia no es poden fer referèndums, és a dir demandes d'opinió el resultat de les quals serveixi per a prendre decisions seguint-ne les directrius. A Ximplelàndia tenen un govern, un dels consellers del qual acaba de fer una llei que es votarà properament al seu Parlament per tal de fer consultes a la gent.

Aquesta llei és una de les coses que defineixen més el caràcter de Ximplelàndia, donat que estableix que qualsevol enquesta a la població s'ha de fer demanant prèviament permís als xarons, que són els qui tenen la paella pel mànec, i a part de delir-se per cridar, untar-se el cabell amb betum, aixecar el puny enlaire i anar a la grenya tot el dia, tenen un esport nacional: acabar amb Ximplelàndia.

El cas és que el que havia de ser com una ballada de sardanes o una tarda de castells, plàcida i tranquil•la s'està convertint en un circ de romans. Els xarons han enviat els lleons més sanguinaris per una banda, com aquell qui no vol la cosa, representen l'estat i és casualitat que adorin Hitler; per altra banda l'ala progre de Xarolàndia ha assaltat totes les tertúlies per predicar que si es fa la pregunta que no servirà de res, es faran ciutadans de Portugal. Sempre actuen en dos faccions els xarons, però amb un sol objectiu: anorrear i humiliar Ximplelandia.

Hauria de compadir els portuguesos perquè ja els veig tots manifestant-se i fent actes de solidaritat amb el poble palestí dia sí dia també, abraçant-se amb Chaves i preparant aliances de civilitzacions, però a Ximplelàndia són experts en ficar la pota i no se'ls ha acudit altra cosa que llogar per a la defensa un dels pitjors consellers del seu govern (que és tot un títol, perquè costa superar en niciesa algun dels actuals) un paio que té una idea molt soviètica de la llei com es va poder comprovar quan va usar una avioneta per a tasques de govern per donar un vol amb la família, això sense comptar en què mai va prendre cap decisió paralitzant obres importants que el seu mateix govern portava a terme, cosa de la que en presumia a tort i a dret.

El resultat final, gràcies a la clarividència xarona que apaga espelmes amb gasolina, és que ens emprenya que enviïn els tancs damunt el petit poble de Ximplelàndia i com que de ximples ho som tots aquí, ara començarem a fer consultes a tots els municipis de dalt i de baix, a l'hort del capellà, al terrat de la iaia al pati de l'insti i a la barra del cafè; sí senyor, una servidora la primera: preguntem, preguntem que ells sempre tornen amb corbates virolades o mocadors palestins. Preguntem, preguntem que ja són aquí…

 
 

Comentaris