El món d’avui vol pells fines, tibades i bronzejades per un fluorescent. En canvi, els pagesos, ramaders i pescadors són d’embolcall aspre, gruixut i d’un morè involuntari que de tan natural resulta antiestètic. Amb productes alimentaris vinguts de tot arreu, el seu ha esdevingut un ofici menystenible i subaltern. Abans tenien una utilitat vistosa, pràctica, copsable i entenedora perquè sense ells no s’omplien mercats, panxes i frigorífics. Però ara, amb l’entrecot vingut de l’Argentina, el seitó del Perú i la fruita del Marroc, els quatre gats del sector primari són prescindibles i enutjosos. Es manifesten per tot i costen una dinerada a través del més variat catàleg de subvencions. Per adobar-ho, sumem-hi la mentalitat mesquina que sempre els acompanya. Són militants del realisme, del materialisme i del dos més dos són quatre en una època líquida, idealista i fantasiosa. Per fortuna la rèmora cada vegada és menor perquè van plegant, envellint i desapareixent.
Comprovada la inutilitat, cal accelerar-ne la seva sortida final d’escena. Fiar-ho tot al pas del temps és lent i exasperant. Com més aviat s’esvaeixin millor que millor i a més bodes ens conviden. Cal reduir el marge d’acció d’aquestes professions, evitar les vocacions, fer-los veure que ho tenen ben magre i soterrar els qui encara les practiquen sota una muntanya de reglaments, amenaces i obligacions administratives. Que es passin el dia omplint papers, paperets i paperots a veure si la fatiga els fa desistir i podem anunciar als quatre vents que hem assolit la modernitat definitiva deslliurant el territori del seu romandre obstinat.
L’objectiu és a la vora i per això no han de tacanyejar-se els recursos. Posem-hi un exemple de la gent del mar. Els ports de Catalunya es lleven de matinada amb guàrdies civils del Seprona camuflats a les bocanes vigilant la sortida de les embarcacions pesqueres. Després, mentre feinegen, els pescadors suporten reiteradament la visita d’helicòpters i llanxes motores de la direcció general de pesca que també fiscalitza la seva activitat. Per arrodonir-ho, ja de retorn al moll, els inspectors de consum salten a coberta per donar fe de la legalitat del peix capturat. És fàcil copsar que tal dispendi de recursos no el mereixen ni les bandes de delinqüència organitzada provinents de l’est d’Europa.
Però la justificació és plena quan al darrere hi ha a tocar la modernor definitiva de Catalunya. Després, quan tinguem el solar ben net de noses, elaborarem un pla de dinamització rural i recuperació paisatgística que inclourà l’apertura de molts museus de la vida pesquera, ramadera i agrícola. Hi treballarà moltíssima gent i els donarem a tots xapos, hams i bestiar de cartró-pedra. Serà un decorat fantàstic que encaixarà amb la nostra fal•lera per fugir de les veritats i enamorar-nos dels atrezzos.
