Havia de passar, tard o d’hora. I ha passat aquest diumenge. El govern espanyol ha anunciat, formalment, que si continuen les protestes contra Felip VI, Barcelona perdrà el Mobile World Congress (MWC). L’amenaça ha estat directa, tot i que s’ha fet pública en forma de filtració, sense que pugui ser atribuïda a un portaveu en concret. Les frases literals són que la plantada al rei espanyol és “injusta i mesquina” i que “posa en risc que Barcelona pugui seguir hostatjant en el futur un esdeveniment global de tanta importància”. Xantatge, se’n diu d’això.
Des de fa temps, l’Estat ha decidit atacar l’economia catalana, fins el punt de forçar que marxin les empreses més sensibles a la pressió política, les que més depenen de la voluntat del govern espanyol o d’alguna manera són vulnerables a les regulacions de l’administració. Un èxode limitat, però publicitadíssim. El fet, però, és que ara Madrid ha pujat un grau en l’extorsió, amenaçant amb maniobrar per foragitar el MWC de Barcelona si les autoritats catalanes -Generalitat i Ajuntament de Barcelona- no s’empassen el ritual de vassallatge a Felip de Borbó. “Barcelona se la juga molt aquests dies“, filtren intimidatòriament.
Tanta amenaça ve a tomb perquè les passades eleccions del 21D, els partits monàrquics (PP, PSC i Ciutadans) es van quedar en un 43’47% dels vots, molt lluny de la majoria. Un resultat encara pitjor del que va liquidar la monarquia italiana en el referèndum de 1946 (els monàrquics van perdre amb un 45’7%), però encara -de moment- per sobre del 30’8% amb que (el 1974, també via referèndum) la reialesa grega va haver de deixar els palaus on vivien.
Ells sabran, però a Catalunya, l’amenaça i l’extorsió monàrquica no fabricarà súbdits ni vassalls. Només accelerarà els temps.
