VW GOLF AVANT: FAMILIA RACIONAL

Fa honor a la nomenclatura que defensa. Resulta divertit al volant, eficaç sobre asfalt i econòmic quan a manteniment i consum. Aglutina tots elements que se li demanen a un familiar de mida mitjana, prioritzant criteris de sentit pràctic

És una de les quatre carrosseries del Golf disponibles juntament amb les versions de 3 i 5 portes i el Plus. Més llarg que la resta, suporta una major capacitat de càrrega (505 litres sense comptar amb el doble fons del maleter). Comparteix habitacle amb els seus germans de gamma i molts dels elements estètics que identifiquen la sisena generació d'aquest compacte d'èxit internacional: mateix frontal arrodonit amb doble far; nou davantal interior amb ribets cromats (còpia del Scirocco), sistema de climatització millorat i idèntica ambientació. Els reglatges del seient i el volant faciliten una ubicació òptima, tot queda a mà i no hi ha llacunes de visibilitat. Al darrera es manté la tònica. Hi ha sortida específica de climatització i l'alçada respecte del sostre permet ubicar-hi un parell d'adults ben alimentats. El tercer ja és qüestió de traça perquè la configuració del propi coixí ho desaconsella.

El Golf Avant duu barres longitudinals al sostre, llandes d'aliatge especifiques de 16 polzades, intermitents integrats als retrovisors i una cua personalitzada. Destaca la mida de la cinquena porta. La que dóna accés al compartiment de càrrega. Molt quadrada i efectiva a l'hora de traslladar paquets d'un cert volum. També ens han agradat les proporcions i formes del maleter. Sense arestes que molestin, incorpora dos calaixets a l'extrem pels triangles, armilles i recanvis de bombeta i anelles estratègicament situades per a subjectar els paquets. Amb els seients posteriors plegats s'obté un compartiment completament pla.

El que amaga sota el capó també mereix una atenció especial. La versió provada duia el motor TDi de 105 CV d'injecció directa de combustible. El més actual de la gamma, en el nostre cas, associat a l'extraordinari canvi automàtic-seqüencial DSG de set marxes, les virtuts del qual han generat capítols de bona premsa. Aquest motor substitueix el primitiu 1.9 TDi i, respecte d'aquell, resulta molt més suau en funcionament i –de debò- molt més contingut en consums. El fabricant li anuncia una autonomia de 1000 quilòmetres i, nosaltres, sense haver-ho comprovat de forma empírica assegurem que, amb mitjanes de 120/130 Km/h és pràcticament impossible superar els 5 litres/100Km. Dóna el millor de sí entre les 1.800 i les 4.000 revolucions per minut, però pot estirar-se fins quasi les 5000 voltes en cas d'avançament o port de muntanya. Practicant una conducció turística, l'auto sembla més potent. I serà només quan toqui revolucionar-lo per treure-li totes les prestacions que es posaran de manifest les limitacions de cilindrada i potència. A plena càrrega i en pujada notarem potser algun "cop de cap" o gronxament del morro i haurem de recórrer al canvi per treure tot el suc d'un motor que sembla pensat per a preservar els excessos de la butxaca en plena crisi.

A la pràctica, però, és tota una delícia. En part també gràcies al taratge de les suspensions –tirant a dures per allò de si mai el carreguem fins al topall-, per la fidelitat que tramet el tacte de la direcció i la bondat i immediatesa del canvi, al qual ja fèiem referència. La posada en escena interior manté la sintonia, amb volant i palanca de canvi folrades en pell i uns seients força embolcallats amb els quals devorar quilòmetres és tot un plaer. L'equipament porta el segell alemany, tant en el capítol de la seguretat com en el del confort. Climatitzador dual, equip de so amb carregador de CD, òptiques halògenes i antiboires, per exemple, formen part de la dotació de sèrie. Per acabar d'arrodonir la proposta, els tècnics de la casa haurien de millorar el tacte dels frens. No tant per una qüestió d'eficiència sinó més aviat de "sensacions". Com a mínim la nostra unitat de proves duia un pedal massa esponjós i un taratge per l'ABS excessivament intrusiu. Especialment sobre paviment castigat o humit.

 
 

Comentaris