“Votarem, votarem!” Va ser el clam unànime d’una mobilització ciutadana que va congregar a la Diada de 2017 un milió de catalans i catalanes. Vestides amb samarretes verdes fosforites, per fer-se veure bé a tot el món, van alçar la veu de manera fraternal, amistosa, compassada i ferma, amb un desig ciutadà unànime, amb la consciència republicana d’exercir plenament la democràcia.
Ocupar l’espai públic és una forma de participació política, és compartir una inquietud, un desig. Un desig que s’expressa al carrer per ser visible, per evidenciar una voluntat política. Quan aquest desig no pot ser satisfet per les institucions, llavors es transforma en reclam. És la societat civil qui activament mostra el camí a les institucions. En democràcia és la societat la que assenyala l’horitzó institucional, la qual estableix els marcs de la institució, i no a l’inrevés. Quan les institucions tracten de contenir la voluntat ciutadana, aquesta desborda el marc.
La raó del desbordament és a la Diada la raó republicana, el que converteix el desig en universal per a qualsevol ciutadà, no només de Catalunya, sinó d’arreu del món. La legitimitat de fons digna de ser compartida són els valors que postula. El valor de la democràcia, la participació política. A qui li molesta que un poble expressi democràticament la seva voluntat sobre els assumptes que l’afecten? Qui prefereix el silenci abans que la paraula? A qui ofèn una opinió?
El somriure d’ahir era transversal, era la flama dels joves i la llum serena de la gent gran, eren gorres, borrets i hijabs. Era el mestissatge. Eren les majories socials vibrant unides pel desig de millorar la qualitat de la democràcia, perquè l’anhel és poder decidir-ho tot. Era la consciència que la democràcia és bona per a tothom. Aquesta diversitat social expressa el convenciment que després de la bondat democràtica d’expressar-se políticament amb llibertat, hi ha les condicions materials que permeten a la gent ser lliure per gaudir en plenitud dels drets, el convenciment que la democràcia només pot construir-se mitjançant la cohesió i la justícia social.
Els colors d’ahir integraven tota la societat catalana, ja que el desig democràtic interpel·la no només als que postulen una opció política, sinó a tota la ciutadania. És un mosaic que tenia pretensió de millora per a la totalitat, per ampliar drets a totes, no només a una part. En aquest sentit, va ser una veritable expressió de voluntat nacional. I per això també mereix ser atesa. Catalunya, com a subjecte polític, va mostrar col·lectivament la voluntat d’ampliar drets per tot el seu cos social.
En definitiva, la Diada va mostrar al carrer que estem en un moment social i políticament constituent, on la consciència i voluntat popular està assenyalant el camí per a un nou marc de convivència, que reconegui el dret del poble català a decidir sobre el seu futur en tot allò que l’afecta. Quan la realitat social desborda la institució, és hora de construir una nova institució, que reconegui plens drets democràtics i socials.
