Emprenya’t. No pensis gaire i emprenya’t. Tu vota’ns: mira que lladres que són els altres, mira com sempre ens la volen fotre. Surt amb les piles carregades de casa i llença el teu vot (el nostre vot) a l’urna. Que n’aprenguin.
Això és el que els polítics han volgut que passés durant la darrera campanya electoral. Les campanyes europees tenen això: són les ocasions dels grans experiments de candidats i d’una certa distorsió en els discursos. Per què dic que els discursos que han de fer els polítics durant la campanya europea són difícils de construir? Perquè Europa segueix sent una entitat llunyana i abstracta. I quan tractem de coses llunyanes i, sobretot, de coses abstractes costa més construir relats que ens atreguin.
Davant d’aquesta dificultat alhora de mostrar les diferències entre partits, què fan els polítics? Buscar elements que mobilitzin l’electorat. Si les qüestions quotidianes, aquelles sobre les que podem aplicar el raciocini i prendre decisions, queden excloses, els polítics han de tirar la canya en el mar de les emocions. Si no poden explicar un programa en el que els ciutadans comprovin les diferències en temes que els hi arriben en el dia a dia, han de provocar un vot molt ideològic. I més encara que un vot ideològic els polítics fomenten un vot tribal.
Es tracta de provocar un vot guiat per les emocions. Es tracta de situar el ciutadà front el dilema de votar els nostres o de votar els altres. Per què? Perquè uns són els nostres i els altres són persones de qui no t’has de fiar.
Així podem entendre que el senyor Blanco denunciï que l’expresident Aznar porti 51 guardaespatlles. I converteixi aquest fet amb un element de la campanya. Així s’explica perquè sembla que els valencians del Partit Popular han votat més aviat per la innocència del president Francisco Camps. Així s’entén perquè alguns candidats locals es presenten com a únics defensors dels drets dels catalans a Europa. Tots ells apel•len a l’entranya. Tots ens estan induint a que votem a la nostra sang, al nostre grup, a la nostra tribu: als nostres.
Demanar aquest vot tribal significa que ningú vol que pensem. En ocasions com aquestes de les eleccions europees, els polítics prefereixen escalfar-nos per tal que sortim ràpid a votar amb les emocions a flor de pell.
No pensis. Emprenya’t. I, sobretot, vota els teus. No ens fallis.
