VOLS?

"Una cosa és ser low-cost i l'altra tenir molta barra"

Què volem quan volem? L'agost és el mes de l'any en el qual la majoria de catalans fem vacances. Els que tenen més sort cobren per fer-les i disposen d'una paga (la doble) per gastar-la. Uns altres, els autònoms, no només no sabem què és que et paguin el doble sinó que amb prou feines facturarem alguna cosa aquest mes, perquè també volem descansar encara que sembli que no tinguem dret a fer-ho. Alguns dels que volem descansar volem. Volem i volem gastar poc volant però, tot i volent, volant els diners volen.

L'aparició de les low-cost ha estat un bàlsam per als més viatgers, entre els quals m'incloc. Aquest estiu he tingut, de moment, l'oportunitat de volar amb tres línies aèries diferents: una low-cost i dues que hauríem d'anomenar mid-cost si volem ser igual d'esnobs. Sempre que puc volo en low-cost i, per això, per a la meva primera destinació vaig voler comprar el bitllet d'una aereolínia que vola en gerundi anglès mal traduït. La primera decepció va ser comprovar que el preu del bitllet era com el d'una aerolínia convencional però amb tots els extres d'una low-cost: per escollir determinats seients, per facturar una maleta o, fins i tot, per pagar... encara que sigui amb una targeta de dèbit. Aquí em vaig plantar, no fos cas que dins de l'avió em cobressin per cordar-me el cinturó de seguretat.

Així doncs vaig optar per una companyia amb nom de xocolata desfeta amb nata volant pels aires que oferia la mateixa destinació al mateix preu però amb els avantatges de les mid-cost: dinar (pasta, pollastre, postres i beguda) i una xocolatina de primera qualitat. La segona aerolínia és un espònsor oficial del Barça que obliga l'equip a fer escala abans de guanyar el Mundial de Clubs. Res a destacar, només que he trobat a faltar l'himne del club abans d'enlairar-nos. El trident (aquell que recomanen 9 de cada 10 dentistes) l'ha completat una low-cost a mig camí entre Europa i Àsia que deixa en ridícul qualsevol vol de baix cost que hagi agafat abans: maletes facturades sense pagar, seient a la segona fila sense càrrec adicional, un bon sopar i un te. I és que una cosa és ser low-cost i l'altra tenir molta barra. Que n'aprenguing!

 
 

Comentaris