Vols dir?

"A l'independentisme li convé, i molt, aconseguir una mobilització històrica del seu vot en unes eleccions espanyoles"

Als parlaments, l'aritmètica mana tant o més que la voluntat política. Els partits independentistes van poder acabar amb el govern de Mariano Rajoy perquè aritmèticament eren imprescindibles per a la moció de censura. Sense els 17 d'ERC i PDeCAT, la suma no donava. Ara, podria donar-se el cas que en comptes de 17 hi hagués 23 o 24 diputats independentistes, i en canvi fossin irrellevants. L'aritmètica pot fer que sumi el tripartit de la dreta extrema i l'extrema dreta, pot fer que sumin PSOE-C'S, i pot fer fins i tot (alguna enquesta ho ha apuntat) que sumin PSOE, Podemos i el PNB. Cal tenir-ho clar: el dia 28 a la nit, l'independentisme es pot trobar amb una gran victòria a Catalunya i zero o molt escàs marge de maniobra a Madrid.

 

La d'una aritmètica desfavorable és una possibilitat que els partits, tots i sempre, tendeixen a ignorar durant les campanyes electorals. El vot no es demana per no pintar res, sinó per ser decisiu. Explicar-li a la gent que potser no pintaràs res en els pactes de l'endemà i que potser ningú necessitarà el teu vot per aprovar una trista llei no és molt motivador, i els partits independentistes no són una excepció. Porten setmanes debatent sobre si bloquejaran o no bloquejaran, sobre si posaran línies vermelles o no. Coses que només són rellevants en la hipòtesi d'una aritmètica favorable. És el que passa quan el teu país tria 48 diputats d'un parlament de 350. No només necessites tenir vots: necessites tenir sort.

 

 

Tot i això, a l'independentisme li convé, i molt, aconseguir una mobilització històrica del seu vot en unes eleccions espanyoles. En primer lloc, perquè a més vots, menys possibilitats que es pugui fer política sense tu. Tal com estan les coses al Madrid del poder, l'escenari d'un govern espanyol –el que sigui– amb les mans lliures en relació a Catalunya només pot portar desastres. En segon lloc, perquè tenir més presència allà té un retorn mediàtic immediat i sostingut aquí durant quatre anys: hi ha bosses enormes de població a Catalunya que s'informen únicament a través de mitjans espanyols. En tercer lloc, perquè hi ha una gent a la presó i a l'exili als quals se'ls ha de dir que el seu sacrifici no és en va, que no estan sols ni hi estaran. I en quart lloc, i sobretot, perquè un país que vol la independència ho ha de demostrar cada vegada que se'l convoca a les urnes, sense excepcions. Els que tenen el poder coercitiu i el monopoli de la violència es poden permetre altres mètodes per fer palesa la relació de forces, però els altres no tenim massa instruments més, i el vot n'és un de fonamental. El dia 28 hi haurà als col·legis electorals tres paperetes independentistes que representen discursos, programes i estils ben diferents. Vols dir que realment no n'hi ha cap que et representi?

 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?