Macrooperacions de la Guàrdia Civil contra independentistes en el marc d’investigacions judicials que ja han esdevingut de manual. D’hora al matí amb mitjans afins informats a bastament abans que els advocats. Escorcolls aparatosos amb més pa que formatge a domicilis i seus socials. Filtració d’informació o intoxicació interessada, sense aclarir per què se’ls investiga. Sigui “investigant” 7 CDR acusats de terrorisme i de tenir “projectes terroristes amb els preparatius molt avançats” o 2 CDR acusats d’incitar als desordres públics com Tamara Carrasco o Adrià Carrasco, que busquen l’escarment i la venjança en sectors independentistes i que acaben lògicament arxivats després de mesos i anys de patiment personal i familiar.
O com avui, que anant a la feina veus com una trentena de persones conegudes, entre ells amistats molt volgudes com la Marta Molina i en Xavier Vendrell, primer representa que són Tsunami i després uns xoriços o uns conspiradors al servei del Kremlin amb proves de càrrec que farien riure si no fessin plorar. Ni un bri de credibilitat.
Oportunistes i empastifadors de Ciutadans vinculant l’operació amb la trama del 3% de CiU sense cap prova ni decència. Potser algun dels vinculats a aquella trama i dels que van bloquejar tant com van poder la creació de l’Oficina Antifrau avui ha fet una mitja rialla en veure investigat Xavier Vendrell per corrupció. Ell que va lluitar tant per eradicar aquestes pràctiques, i que quan en va tenir l’oportunitat des de Govern i des del Parlament no va parar fins que es va poder crear i posar en marxa l’Oficina Antifrau. Que ningú dubti de la intransigència de Xavier Vendrell contra la corrupció.
Contra la repressió i els repressors, tots a la una.
1 
