Als tretze anys em posava cotó fluix als sostenidors perquè em deixessin entrar a les discoteques de catorze, als catorze el que m’interessava era entrar a les de setze, als setze a les de divuit, als divuit a les de vint-i-u i als vint-i-u ja no m’agradaven les discoteques. Suposo que la inaccessibilitat era l’únic que em semblava estimulant. Des de llavors, només hi he anat un parell o tres de vegades, sempre obligada pel xantatge emocional d’algun amic o amiga, i com deia Pla sobre les relacions amoroses -el més bonic passa abans que comencin-, l’única cosa que trobo divertida d’anar a la discoteca és la de poder discutir amb els goril·les de l’entrada, sempre tan fidelment imbècils. Enganxar-s’hi té una certa gràcia, com a mínim és entretingut, però un cop a dins ja tot és sòrdid i vulgar, animal, cap matís, encefalograma pla. No puc entendre com la gent hi lliga, allà, on per fer-te sentir has de fer saltar la veu amb perxa per sobre del txumba-txumba i on els nois et miren com si fossis un bistec i fan que se’t passin les ganes de tot. No hi ha res d’eròtic en les discoteques, tot és pornografia dura. Passa el mateix amb els bars musicals, amb l’única diferència que allà no et fan pagar l’entrada, però la cortesia queda compensada pel fet que a les tres et foten el carrer. I aquí és on jo volia arribar, perquè un cop t’han fet fora del pub -on no hi has pogut fer res més que ofegar-te, esgargamellar-te i vigilar que no et pispin la jaqueta- tens ganes d’explicar les teves teories universals i de sentir les dels altres que és de fet el que tenies pensat fer quan havies sortit de casa. I l’altre nit el grupet que érem vam anar voltant intentant buscar algun bar clandestí que encara fos obert, perquè a la meva època n’hi havia, abaixaven la persiana però si picaves t’obrien, i eren bars pudents però com a mínim podies parlar, discutir, jugar, riure i fins i tot fer amistats, però l’altra nit no va haver-hi manera, tot era tancat, i per poder tenir una conversa civilitzada i simpàtica vam haver d’anar a repenjar els culs a la barana d’una plaça passant fred i bevent cervesa dels moros. És una merda que als bars tranquils les copes costin 15 euros, i no és just que hi hagi discoteques obertes fins a les sis i que en canvi tots els bars hagin de tancar a les tres. Volem parlar! Després la gent es queixa de la joventut, que no té interès per res, que és mandrosa i que té la intel·ligència atrofiada, pero què volen, si l’oferta lúdica està pensada per a cavernícoles? Al final, un veí ens va acabar tirant una galleda d’aigua. Intempèrie, cervesa de llauna i galleda d’aigua. Suposo que aquest és el preu que has de pagar a Barcelona si vols sortir de nit sense deixar de ser un ésser humà.
- CA
