Dit i fet, l’il•lustríssim alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, necessitava cinc-cents mil euros de no res per rescabalar-se amb l’amic Baltasar Garzón i, com que no els tenia disponibles en efectiu, els ha aconseguit en un temps rècord mitjançant una modesta col•lecta popular. Les donacions, segons informa l’advocat d’en Bartu, senyor Fermí Morales, han vingut d’amics, coneguts i saludats del reu, així com d’alguns altruistes ciutadans de Santa Coloma, que s’han sentit moralment obligats a col•laborar en l’alliberació del seu estimat exalcalde. Les aportacions, se’ns diu també, van signades amb nom, cognoms i número de compte corrent, perquè la intenció de l’exempresonat és de retornar religiosament tots i cadascun dels òbols. És més: es veu que hi ha hagut bufetades per aportar diners a la causa, i que ha estat tan gran la febrada, que ha calgut avisar els desinteressats donants perquè paressin de fer les seves aportacions, perquè ja havien superat amb escreix la xifra exigida.
Tot plegat és tan bonic que ens fa venir llàgrimes als ulls. D’això se’n diu esperit nadalenc, i la resta són punyetes. Si l’alcalde de la teva ciutat viu la ignomínia de ser enviat a presidi per fotre mà a la caixa, què menys que posar la teva paga extra de mileurista desesperat perquè el bon home pugui sortir de presó i santificar les festes en família. És el mínim que mereix un home honrat. De fet, el mateix Bartu Muñoz ha tingut el detall de recordar-nos indirectament la seva innocència, a través d’una sentida glossa del rol dels mitjans de comunicació: en sortir de la garjola, s’ha limitat a llegir amb veu tranquil•la una extensa llista d’agraïments, entre els quals hi figuraven amb llums de neó els dirigits a la premsa, especialment aquella que treballa al servei “de la veritat”. Bartomeu Muñoz dixit.
Mentrestant, la classe política coneix l’honor d’elevar-se fins al tercer lloc de les preocupacions de la ciutadania, segons dades fetes públiques ahir mateix. No perquè pateixin per ells, sinó per les malifetes que en saben i que n’esperen. El percentatge corresponent d’aquesta opinió entre la bona gent de Santa Coloma deu ser el que ha fet possible que Bartomeu Muñoz sortís de Can Brians. Com més emprenyats, més solidaris. Com més burlats, més decidits a posar calers a favor dels seus burladors. I els nens vénen de París, els Reis Mags d’Orient i la Mare de Déu es diu Joana i balla tangos enmig de la plaça. Una encomiable reacció ciutadana ha posat en llibertat l’impecable exalcalde Muñoz. Quina alegria comprovar, en aquestes dates assenyalades, que alguns tòpics es fan realitat: efectivament, ens prenen per idiotes.
La lectura recomanada d’avui és la magnífica El gattopardo, de Tomasi de Lampedusa, en la flamant traducció catalana de Pau Vidal. És aquella novel•la on apareix la cèlebre màxima: “Cal canviar-ho tot perquè res no canviï”. Bones festes a tothom.
