VIRATGE DE 180 GRAUS

El Govern de Zapatero no té estrateg. La seva gent no està preparada per passar d'un període de sis anys parlant de drets i polítiques socials a l'adopció d'un discurs d'estil neoconservador.

La roda de premsa de dijous a la tarda va ser tota una lliçó de com no s'han de comunicar les coses. Les vicepresidentes Fernández de la Vega i Salgado van fer un trist paper en el torn de preguntes posterior a l'exposició dels detalls de les mesures anticrisi. No van saber contestar preguntes molt lògiques i previsibles. Però, contràriament a allò que podem pensar, tota la culpa no és d'elles. L'origen del seu paper ambigu i dubitatiu és estratègic.

En les regates de vela, de grans velers concretament, dins de la tripulació existeix una funció essencial: l'estrateg. Ell és qui segueix de prop totes les dades (estat de la mar, direcció i força del vent, predicció meteorològica, febleses dels rivals, etc.), les interpreta, les acara amb els plans traçats prèviament, i qui un cop fet això marca la ruta que ha de seguir el vaixell. Ell és també qui decideix en quin moment cal corregir el rumb, quan s'ha de fer la maniobra, etc. La tripulació, amb el capità al davant, està preparada per traduir les indicacions de l'estrateg en ordres i, tot seguit, en accions. En accions coordinades i prèviament assajades... i emmarcades en un estil o manera pròpia de fer.

El Govern de Zapatero no té estrateg. Després d'acostumar tothom durant sis anys a un discurs basat en la conquesta de més drets socials ("La llei de la Dependència havia de ser 4t pilar de l'estat del Benestar", segon el llavors Ministre Caldera) i en la implementació de polítiques de protecció dels sectors més febles de la societat, no es pot fer un viratge de 180 graus d'un dia per l'altre, sense estratègia i sense preparació. Ni l'estrateg ni el capità del veler de competició no se'ls acudiria inventar-se una maniobra nova, desconeguda per la tripulació, ja que el vaixell podria perdre tota opció de guanyar la cursa...

Això és el que ha fet el Govern de Madrid. El capità Zapatero ha ordenat un cop de timó, sense tenir clara l'estratègia (els passos a seguir després de la maniobra), i per al qual no està preparada la tripulació. La seva gent no està preparada per passar d'un període de sis anys parlant de drets i polítiques socials a l'adopció d'un discurs d'estil neoconservador. No està preparada per passar d'un dia per l'altre d'un paradigma basat en donar, ajudar, fomentar... a un altre que fa servir verbs com retallar, reduir, disminuir... Les vicepresidentes no estaven entrenades dijous per aquest canvi de discurs. Ningú al Govern no va preveure que un viratge tan bèstia implicaria preguntes tan simples i tan necessàries, com ara saber quines seran les conseqüències de les retallades en les previsions del PIB, si caldrà recaptar més a través d'impostos (tothom vol saber on és la línia divisòria entre els que són considerats rics i els que no ho són), si hi haurà altres mesures anticrisi a curt o mig termini...

La situació econòmica no està per a cortines de fum i altres jocs malabars a l'estil New Labour de Tony Blair. En aquesta situació d'alarma, necessitem saber quina és la política global anticrisi del govern, les previsions i les xifres que se'n deriven; i els comportaments individuals i col•lectius que hem d'adoptar (estalviem? consumim? vindran segones retallades? s'apujarà l'IVA una o dues vegades?). Necessitem serietat, un Govern que inspiri confiança, seguretat. No podem tolerar que se'ns anunciïn retallades generals (funcionaris, pensionistes, etc.) precisant al detall el percentatge de rebaixa del sou i al mateix temps se'ns planti la pastanaga que els rics també hauran de sacrificar-se sense donar ni una sola dada que doni credibilitat a la mesura. I encara menys, no és acceptable que dues vicepresidentes només sàpiguen remetre's a les paraules del President del Govern en qüestions tan importants i que afecten a la vida de les persones. Així, ni elles tenen cap credibilitat, i encara menys citant un capità del vaixell sense estrateg. I avui, el que menys necessitem són més incerteses, més inseguretat, més confusió. Necessitem polítics seriosos i polítiques reals.

 
 

Comentaris