Doncs, sí senyor, després de la violència sense armes arriba la malversació sense despesa. La postjustícia espanyola no necessita que els delictes es cometin per acusar i condemnar a qualsevol, i menys encara si aquest qualsevol és català i independentista. Naturalment, amb els comptes de la Generalitats intervinguts per Madrid -des de l’estiu de l’any passat- i els pagaments fiscalitzats i autoritzats per les entitats bancàries era impossible que es compressin urnes, paperetes o el que fos amb diners del Govern català. Això ho sabia tothom aleshores i ho sap tothom ara.
Per això el ministre Montoro no accepta el paper de passerell que li vol encolomar el jutge Llarena. Que el referèndum de l’1-O s’hagi pagat amb els diners del FLA davant dels nassos dels homes de negre és un supòsit massa ridícul per al totpoderós ministre d’Hisenda. De fet, té raó. Encara a hores d’ara la Guàrdia Civil no té ni idea de com es van comprar unes urnes que tampoc no van trobar.
El cas és que com que els jutges alemanys no participen de l'”a por ellos” i Llarena ha de trobar algun paperot que li permeti entaforar alguna cosa a Carles Puigdemont, ni que sigui malversació. Però les coses no li van bé. I aquesta factura política no la vol pagar ni Montoro.
