Amb la tradicional mesquinesa habitual, l’estatus quo ha posat en marxa l’operació “Atzucac”, destinada a fer creure que dos milions de catalans estaven de càmping l’11 de setembre i que el procés independentista s’encalla, es desinfla, es desfà com un sucret en una tassa de cafè.
Hi ha telepredicadors de la por que han fet de viure en les tenebres el seu menú diari de tres plats. Respiren negativitat i mal humor, es repeteixen fins l’infinit en un bucle sense aturador. No entenen res del que passa i s’atrinxeren en murs mentals construïts amb maons de por i amenaces. Transiten del cataclisme a l’apocalipsi, passant per l’harmagedon. Tot plegat desprèn un aire mòrbid molt lamentable.
Només cal aixecar la mirada i deixar que escampi la boira. Catalunya no és Mòrdor sinó la Comarca. Per tant, tranquil.litat total. La gran, l’enorme diferència, el fet que ho canvia tot entre el moviment independentista català i l’apocalipsi unionista és, qui ho hauria de dir, l’humor. L’alegria s’encomana i l’esperança és la malaltia més contagiosa. Només calia veure la gent l’11 de setembre, només cal escoltar el poble, cada dia, només cal estar atent a les palpitacions de la terra per adonar-se’n. Deixem-los en la seva espiral d’odi i marxem a divertir-nos. La independència és una qüestió de bon gust, va dir Ramon Barnils, i jo la tunejaria com “La independència és una qüestió de bon humor”.
I vet aquí que fa unes setmanes vaig conèixer via twitter que s’organitzava la “Festa de Celebració de la Independència (versió beta*)”. Resulta que és un assaig general del dia 1 de la proclamació d’independència. Els seus organitzadors aclareixen que “la idea principal d’aquest acte és evitar que el dia de la independència ens agafi sense haver assajat i ens surti un xurro de festa”. Senzillament genial.
Però és que la cosa segueix. Resulta que hi haurà un espai, “Aficionàlia” , que serà una fira “destinada a tota aquella gent que durant la seva vida ha dedicat el temps lliure (i més) a la lluita per la independència. En aquesta fira l’aposta és la de la reinserció d’aquestes persones al món dels hobbies, per ocupar tot el temps lliure que disposaran un cop assolida la independència.”. Jo sóc una d’aquestes ànimes en pena pendent de ser reciclades i no li agrairé mai prou a Aficionàlia que m’il.lumini en aquest viatge al desconegut que serà per tants independentistes trobar-se amb un cap de setmana lliure per primera vegada en segles. Què farem? De què parlarem amb la parella? On portarem els nostres fills? Tot serà resolt a Aficionàlia.
Naturalment, una iniciativa així només podia passar a Les Borges Blanques, pàtria de Francesc Macià, l’home que va dir un dia “Sempre trobo el mateix: la por.» I més endavant: «Els pidolaires, de bracet dels nostres opressors, continuen allargant la mà ossuda esgrogueïda del fet vergonyant en súplica d’una almoina de misèria”. I encara: «El dilema s’ha plantejat d’una manera brutal, si voleu, i aquest dilema és: o nosaltres continuem sota l’opressió de l’estat opressor, de l’estat centralista amb una esclavitud moral cent vegades pitjor que la material, o anem a la violència. No queda altra solució… I creiem que molt aviat l’alçament d’un poble, que té la decisió ferma d’obtenir la seva llibertat, serà un fet.» (aquestes darreres paraules pronunciades a les Corts de Madrid, ni més ni menys). L’home que va aconseguir el 14 d’abril de 1931 fer-nos tocar la independència amb la punta dels dits.
Doncs bé, ara els seus compatriotes, encapçalats per en Jordi Calvís, amic a qui no tinc el gust de conèixer, organitzen aquest proper dissabte, dia 23, aquesta festa al Pavelló de l’Oli de Les Borges Blanques. Cap lector del Singular Digital no hauria de faltar-hi, sota pena de ser condemnat a l’infern a la mateixa olla dels botilfers, per tota l’eternitat.
Anem més enllà de Macià: ara ja es tracta no només de tocar-la, sinó de fer pessigolles a la independència.
(Nota: Utilitzar el hàstag #indepebeta. Segons diuen els organitzadors: “una versió beta representa generalment la primera versió completa d’un producte. Alguns desenvolupadors es refereixen a aquesta etapa com una inspecció prèvia. Les versions beta estan en un pas intermedi en el cicle de desenvolupament. Els desenvolupadors les llancen a un grup de provadors o betatesters (de vegades el públic en general) per a una prova d’usuari. Els provadors divulguen qualsevol error que troben i de vegades aporten característiques de menor importància que volguessin veure en la versió final”. Amén)
