Vindiquem Pedrolo, més que mai

"L'obra de Manuel de Pedrolo és summament vigent i compta amb uns ingredients interessantíssims"

Iniciat aquest 2015, i com darrerament passa, hi ha un degoteig de commemoracions, d'anys temàtics d'escriptors que van néixer o morir ara ja fa uns quants anys. Enguany, esclar, no som cap excepció: Manuel de Pedrolo celebrarà el seu centenari d'aquí a tres anys, el 2018. Tot i això, enguany es recorda que Pedrolo va morir-se fa vint-i-cinc anys, un 26 de juny de 1990.

Pedrolo és un dels autors de la literatura catalana que més exemplars ha venut; més enllà del fenomen que suposà el Mecanoscrit del segon origen (potser el Pedrolo menys Pedrolo que els altres, publicat per primera vegada el 1974 i que porta més d'un milió d'exemplars venuts). Amb títols com Cendra per Martina (1965), Joc brut (1965), Un amor fora ciutat (1970), Homes i no (1959), o Si són roses floriran (1971), per citar-ne alguns, l'autor nascut a la Segarra va tindre una dilatada carrera, amb un gran nombre d'obres —essencialment narratives, però també d'assaig i teatre— que el van fer molt conegut arreu del país.

L'altra cara de la moneda, i en certa mesura inevitable, va ser el segrest de les seves obres per part de la dictadura franquista, una tònica agra per a la literatura, però el pa de cada dia en una societat que tenia clar —ben contràriament a nosaltres— que la llibertat d'expressió deixa molt a desitjar. I el cas de Pedrolo és evident: la censura, en ocasions, li va congelar obres com Totes les bèsties de càrrega (1967) durant anys.

Però el conjunt de l'obra de Manuel de Pedrolo és summament vigent i compta amb uns ingredients interessantíssims: reivindicació de la classe treballadora; denúncia de la falta d'ètica i moral de les classes dominants; la burocratització extrema de l'estat, dominador de tot i de tothom; reivindicatiu pel que fa als drets dels homosexuals; però també, és clar, l'alliberament nacional i social. Aquests ingredients són els que fan que Pedrolo sigui un autor prolífic i compromès, tant amb el país com amb la llengua, però també amb els drets socials que, com a poble, són inalienables i indestriables de qualsevol mena d'alliberament.

Per això, avui com ahir, i avui com demà, llegim Pedrolo i rescatem-lo de l'oblit al qual ha estat relegat.

 
 

Comentaris