«Victus»: Gràcies, Espanya

Quan justament fa un parell d’anys que la novel·la Victus (que recrea el setge i ocupació borbònica de 1714) va pel món i ja és tot un èxit de vendes, està traduïda a una quinzena de llengües, recull crítiques positives, presentacions i bon regust a la boca del lector… Va Espanya i prohibeix una presentació literària d’aquesta obra a Utrecht, als Països Baixos.

Així, ras i curt, Espanya ha fet una promoció ben econòmica de la novel·la. Només amb un gest han aconseguit demostrar, com a poc als Països Baixos, de quin peu calcen les polítiques culturals —i no— espanyoles, utilitaristes i censuradores, pel cap baix.

Tot plegat, però, és greu, trist i deplorable. No només és una falta de respecte per als editors, el traductor i, evidentment, per a Albert Sánchez Piñol, sinó que és una greu falta a la llibertat d’expressió, d’opinió i de pensament. Es poden defensar mil coses amb mil arguments, però prohibir la presentació en societat de la traducció d’una novel·la (escrita originalment en castellà, per cert) per por que es polititzi ja és el que faltava pel duro. Potser són els records de los tercios de Flandes, que pensen que són vigents… Qui ho sap? Potser només ens queda per dir una cosa: una vegada més, gràcies, Espanya. Demostreu als Països Catalans com sou, però també fora, a l’Europa que dieu voler, que teniu tics ben poc democràtics. Vaja, que la semàntica de la paraula llibertat, per a vosaltres, ja és ben lluny de l’etimologia.