No en sabem pas de guanyar, els republicans catalans. No se’ns dona bé. Dubtem, tremolem, ens angoixem i li donem tombs a la situació per intentar trobar-li la cara negativa. Si alguna cosa és certa d’aquest procés, és que la República és viva i té més de dos milions de persones que hi creuen fermament. Fa poc gaudia d’una sèrie de televisió titulada American Gods que plantejava una teoria excitant: potser les coses existeixen perquè hi ha prou gent que hi creu. Si això fos cert, la República és, avui, molt més real i efectiva que fa un mes. I ho és perquè hem decidit votar-la, altre cop. Sortir al carrer, fer cua abans d’anar a treballar i passar fred davant d’un col·legi per recordar-li, a qui calgui, que som un poble convençut i que respondrem tantes vegades com ens preguntin. Espanya ha demostrat que era lògica la seva por a la democràcia. Perquè le democràcia (i només la democràcia) ens ha tornat a donar la victòria als republicans. Ni la violència, ni les amenaces, ni els jutges, ni els fiscals. La democràcia pura.
La victòria és un fet. Més independentistes que mai, més unitat que mai, més convicció que mai. I, atenció, més repressió que mai. Cada dia s’hi sumen uns milers, a aquest projecte de la República. Cada dia n’hi ha un grapadet, de nous conversos. No perdem a un de sol. En guanyem. Perquè no hem d’oblidar que hem votat la República majoritàriament en una situació de violència institucional i física. Som tan flexibles i estem tan acostumats a la derrota que hem normalitzat una situació que cap poble europeu acceptaria. El President és a Brussel·les per evitar ser detingut. El vicepresident segueix tancat en una garjola madrilenya i dos líders socials han estat empresonats sota l’excusa de la violència. Una excusa, per cert, ofensiva per ser falsa i lesiva per ser mantinguda temporalment.
És cert, Arrimadas lidera els unionistes a base de desballestar els seus companys de viatge. El PP ha desaparegut del Parlament i el PSC s’ha liquidat en un suïcidi ideològic fabricat a base d’amuntegar persones diferents i distants en una coalició inquietant i inestable. Tan desesperat estava l’Iceta per demostrar que és una alternativa de govern a Catalunya. Bé, sembla que no ho és per més gent que incorpori al seu partit. És cert, Arrimadas ha guanyat però és una victòria que només posa de manifest l’existència d’un malestar profund en una part dels catalans. Arrimadas, que ha construït el seu espai polític criticant el nacionalisme, ha guanyat gràcies a amuntegar el vot nacionalista espanyol. El veritable viver d’aquest partit. Aquells nacionalistes que veuen la República com una amenaça directa contra el seu pilar polític: la unitat d’Espanya.
La República té qui la defensi, qui la voti i qui hi cregui. La vam defensar parant cops de porra amb el cap. L’han defensat des de la presó i ahir la vam defensar amb els vots. Potser existeix només perquè la majoria de catalans hi creiem. Però ens estem esforçant perquè aquesta idea sigui real cada cop que ens obren la porta.
