La polèmica -i privada- conversa de Lluís Salvadó amb Josep Caparrós, exalcalde de Sant Carles de La Ràpita, ha portat una part del sobiranisme a justificar una actitud masclista d’un representant públic. És un error, perquè no se’l pot descarregar de culpa pel simple fet de tractar-se d’un diàleg de caire personal i en un context d’intimitat. Tampoc serveix adduir -per més que sigui veritat- que és l’Estat, i les seves clavegueres, qui l’ha filtrat en una acció del tot oportunista; precisament l’endemà de la jornada feminista històrica del 8 de març.
És obvi que l’Estat té -i ha tingut- en marxa tota la seva maquinària per desprestigiar l’independentisme. I aquest és un fet que cal combatre. Amb contundència i recorrent als tribunals -espanyols i també internacionals- fins a l’ultima possibilitat. La gravació de la conversa de Salvadó s’ha filtrat a un mitjà de Madrid -com tantes altres vegades- sense que tingués res a veure amb el motiu pel qual està essent investigat Salvadó. Per tant, la intencionalitat política és clara. Ningú en dubta. Ara bé, és innegable que el to de la conversa és del tot masclista. Ho és fins i tot encara que sigui privada i hagi estat difosa només per perjudicar l’independentisme i tots aquells que l’han liderat.
De fet, Marta Rovira es va afanyar a censurar les paraules del qui va ser número dos d’Oriol Junqueras al Departament d’Economia. I ERC li ha obert un expedient informatiu. És ben cert que la indecència ètica i moral de l’Estat no té límits, però també és veritat que la conversa no és digna. I per aquest motiu s’ha disculpat el propi Salvadó. Però és que, a més, Salvadó ha estat un irresponsable mantenint una conversa d’aquest tipus mentre se suposa que, en paral·lel, muntava ni més ni menys que la Hisenda pròpia de la futura República Catalana. Per ambdues raons, ha de plegar.
