'Vichy catalán'

"Al llarg de la història, hi ha uns quants precedents de governants il·legítims que han estat imposats a la població per la força"

Josep Borrell, Josep Piqué, Josep Antoni Duran Lleida i Josep López de Lerma. Aquests són els quatre noms -tots Joseps, curiosament- que ha filtrat la Moncloa a El Mundo com a possibles candidats a homes de confiança de Madrid, un cop els governants legítims hagin estat destituïts per l'article 155. Un Govern titella que s'encarregaria de gestionar els serveis -amb un cert vernís de la màxima catalanitat que es pot tolerar des de l'Imperi- fins la convocatòria d'unes eleccions, qui sap si sense Junts pel Sí ni la CUP per aplicació de la Llei de Partits contra l'independentisme. El Español de Pedro J. Ramírez amplia una mica la llista amb Enric Millo i Dolors Montserrat. La resta dels candidats ja ni tan sols són catalans.

 

Al llarg de la història, hi ha uns quants precedents de governants il·legítims que han estat imposats a la població per la força. Pel que fa a Espanya, el cas més recordat és el de Josep I, nomenat rei d'Espanya -però no de Catalunya, que va quedar incorporada a França- pel seu germà Napoleó. Era un home capaç, progressista i abstemi que, tot i això, és recordat amb el malnom -injust, però intensament perpetuat- de Pepe Botella. Els nazis van imposar Vidkun Quisling als seus compatriotes noruecs, que el van haver de suportar fins que, a la retirada de la Wehrmacht, el van detenir i afusellar. El mariscal Pétain, cap de la França col·laboracionista de Vichy, també va ser condemnat a mort, tot i que De Gaulle li va permetre morir, deshonrat, a la presó.

 

 

A Catalunya hi ha un parell de personatges comparables. Un, Alfons Sala, liquidador de la Mancomunitat per encàrrec d'Alfons XIII i Primo de Rivera. I l'altre, Joan Pich i Pon, imposat a dit des de Madrid després de la detenció de Lluís Companys i el seu Govern, l'any 1934. A Terrassa hi ha un monument a Sala que, des de fa dècades, és motiu d'escarni continuat. I, pel que fa a Pich i Pon, només és recordat com a personatge grotesc i irrisori.

 

En fi, algú passarà a la història. A aquesta mena d'història. I mai no serà oblidat, com els espanyols han recordat per sempre el seu Josep.

 

Comentaris