Vicent Andrés Estellés: OC 1

Si fem cas als cants de sirena que reclamen que tinguem un país ben normal com més aviat millor, és evident que això també passa pel camp cultural; especialment si bona part dels autors en llengua catalana van viure, créixer i escriure fora del Principat, a la resta dels Països Catalans. Aquest és el cas de la figura de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993), que ha estat —i és— un dels poetes en llengua catalana més rellevants de la segona meitat del segle XX. Conegut i musicat a bastament pel cantautor Ovidi Montllor, que va posar veu al cèlebre «Coral romput», Estellés va molt més enllà d’una sola obra, perquè ell mateix s’endinsa i se submergeix en una autèntica marea creativa en forma de versos i assaig.

L’editorial valenciana 3i4 ens fa arribar, ara, la nova edició revisada de les Obres Completes d’Andrés Estellés. En aquest primer volum s’hi recullen vuit volums de la poesia estellesiana entre les quals hi ha, com dèiem, el cèlebre «Coral romput», que forma part del llibre La clau que obri tots els panys. Però el més destacable d’aquesta publicació, és que aquesta edició pretén respectar l’esperit i essència de la creació estellesiana. Just ara fa uns quaranta anys, als anys setanta, encara en vida del poeta, el mateix segell va decidir impulsar —amb el paraigua i suport de Joan Fuster— la publicació de les obres completes. En aquesta ocasió, però, s’han desfet algunes decisions editorials, com ara la de desmembrar alguns reculls poètics, i bastir una línia més coherent amb la creació estellesiana. Amb això, s’evita que alguns reculls deliberadament cohesionats internament vegin la llum en volums separats o en un ordre que no correspon a la cronologia real. Com a exemple d’això, hi ha un volum, L’Hotel París, que es va escriure a mitjan anys cinquanta i, en canvi, es va publicar el 1973.

Gràcies a la voluntat del segell, però també a la feina de Vicent Salvador i Josep Murgades, directors, tots dos, d’aquesta obra completa i professors de la Universitat Jaume I i de Barcelona, respectivament, i no ho oblidem, el patrocini de la Institució de les Lletres Catalanes, els lectors tenim el luxe de tenir una obra ja tancada que, alhora, compta amb estudis de l’obra que es publica. En aquest volum primer, Ferran Carbó ens apropa la creació d’Andrés Estellés amb un estudi que duu per nom «La poesia de Vicent Andrés Estellés entre el 1952 i el 1958: de les homilies a les tenebres».

Estarem a l’espera del segon volum perquè, com aquest primer, pagarà molt la pena. I amb una cosa clara al cap: cal llegir Estellés per la seva dimensió de poeta popular, però també per la seva profunda humanitat, sensualitat, sexualitat i, encara més, perquè va bastir una obra rica i sòlida en un dels contextos més hostils per a la llengua. I això, encara ara, cal no oblidar-ho.