Veus paral·leles 12

"Unes veus que vehiculen, d'una banda, els Països Catalans any rere any i, de l'altra, la poesia, la cultura, l'art en el sentit més ampli del terme vingui d'allà on vingui"

Al centre del Claustre del Seminari Pontifici de Tarragona, un vespre de juny, s'hi congreguen, assegudes en una disposició que envolta i delimita l'espai escènic, un grup de persones. Mentre arriben, van asseient-se i, totes i cadascuna d'elles, seran espectadores d'un recital poètic que ja va per la dotzena edició. Sota l'escenografia d'Albert Mestres i la interpretació de l'actriu Mireia Chalamanch, sis poetes: enguany tres dels Països Catalans i tres de gallecs. L'espai de la lectura dramatitzada i la dinàmica en si de l'espectacle procuren una acceptació del pacte de la ficció gairebé immediata, només trencada pel campanar de la Seu tarragonina en alguns moments. Els versos, per contra, en veu de l'actriu i dels poetes-rapsodes, se succeeixen els uns amb els altres. Susanna Lliberós, Sebastià Perelló, Chus Pato, Gonzalo Hermo, Adrià Targa i Estíbaliz Espinosa; els uns rere les altres, i els seus versos com a nexe d'unió en el contínuum líric que, com hem assenyalat, s'inicia un pic s'alça metafòricament el teló de l'obra.

I ara ve quan aquest teló cau, i arribo a casa i ho faig entre alegria i sorpresa malaltissa. I és així perquè la dotzena edició de les «Veus paral·leles» ja torna a estar en marxa. I va un any més, de la mà de la Institució de les Lletres Catalanes, però sobretot gràcies a la tasca titànica d'anar arreplegant molletes de pa, una feina de formiga, potser, però sobretot voluntariosa, amb empenta, que no cedeix, que fa que tot això sigui possible. Unes veus que vehiculen, d'una banda, els Països Catalans any rere any i, de l'altra, la poesia, la cultura, l'art en el sentit més ampli del terme vingui d'allà on vingui.

Si més amunt deia que tenia una «sorpresa malaltissa» és perquè em miro el programa de mà i veig que hi ha un tot d'entitats, associacions i organismes d'arreu dels Països Catalans i més enllà que han fet possible aquesta edició. I em nego a pensar que no hi hagi ni un sol cèntim a les arques públiques, siguin les que siguin, per invertir com toca en cultura. Potser, com he dit més vegades, pensen més en destinar els nostres diners —cal no oblidar-ho: són els nostres- a enriquir els que són més rics en lloc de fer-ho en cultura. O potser, qui sap, si a combatre una llengua que demostra que malgrat les adversitats no té res d'envejar pel que fa a qualitat a cap altra cultura amb Estat.

Però quedem-nos amb el que és positiu, que sempre és millor, perquè aquesta vegada les veus líriques, ja siguin en català o en gallec, s'han conjuminat i amb perspectives de seguir fent-ho durant molt més temps. Avui han transportat els oients de Tarragona, però seguiran fent-ho arreu del territori, perquè això acaba de començar. Si en teniu ocasió, no us perdeu les «Veus paral·leles»; les trobareu a Palma, Vila-real, València o Barcelona.

 

 
 

Comentaris