Els han proposat obrir restaurants en molts llocs del món: Xangai, Hong Kong, Singapur, també a Pequín. Aquí els van oferir obrir un restaurant amb un talonari en blanc. Ho va explicar a la mateixa capital xinesa fa uns dies en Josep Roca. Però el someller d’El Celler de Can Roca va argumentar la negativa apel·lant a dues qüestions que són l’essència del seu restaurant: la distinció i la veritat. Roca va incidir en el fet que «es pot comprar la distinció, però les veritats no viatgen».
La història del restaurant de Girona és tan singular que és molt difícil de reproduir. Impossible. Autèntics i diferents sense perdre el nord i, sobretot, les arrels. I aquesta autenticitat és la virtut que els ha distingit. Una Veritat que com el concepte parteix de la honestedat, de la bona feina i de la sinceritat de la seva proposta. No han enganyat mai ningú i sempre han ofert la cuina de casa, la tradicional, salpebrada amb el punt d’innovació precís i respectuosa amb el que els han llegat. Aquest talent els distingeix. La manera com interpreten la cuina els eleva per damunt de la resta. Aquesta actitud els diferencia d’un altre i fa que no es confongui amb cap altra iniciativa, i així fa que sàpigues detectar quin és l’original i quin és el fals, la còpia.
El seu estil els fa inconfusibles i et serveix per saber quin és el de veritat. Ho hem vist en altres àmbits que la distinció, el talent, el que desequilibra, si t’ho pots permetre, ho pots pagar i ho pots comprar, és teu adquirir perquè però l’autenticitat les coses de veritat ni es compren ni es venen, neixen, surten en un lloc molt concret. Si es treuen o es trasplanten de l’indret original a un altre amb la intenció de reproduir per obtenir la mateixa distinció, és bastant probable que es desvirtuïn, es desdibuixin i es morin. De Celler de Can Roca només n’hi haurà un. Això no vol dir que l’equip del restaurant pugui viatjar, com ja ha fet, tancar temporalment l’establiment i portar la seva cuina autèntica i diferent a l’exterior i de passada aprendre encara més. Per això, parlant d’aprendre i ensenyar, no seria res estrany que des de casa, des de Catalunya, a Girona impulsessin una acadèmia que potenciés l’estil, el mètode Roca basat en la veritat i la distinció.
