Vaya semanita

"Per desgràcia, sempre surt més a compte parlar de Catalunya que d'Extremadura o Castella-Lleó"

Dilluns: Oltra descobreix el dèficit fiscal. És una gran notícia que l'esquerra federalista valenciana incorpori per fi al seu discurs el maltractament a que l'estat sotmet el País Valencià en matèria d'inversions. El que Mónica Oltra i Ximo Puig han denunciat aquesta setmana clama al cel i forma part d'una realitat més àmplia que l'esquerra independentista, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, denuncia des de fa dècades: l'espoli fiscal, és a dir un diferencial escandalós entre el que l'estat recapta als nostres territoris i el que després s'hi gasta. Oltra fa molt bé de defensar el País Valencià, però s'equivoca greument buscant el contrast amb una altra comunitat espoliada com Catalunya. Entre contribuents nets no hi pot haver greuge, el greuge és, en tot cas, entre contribuents nets i receptors nets. Per desgràcia, però, sempre surt més a compte parlar de Catalunya que d'Extremadura o Castella-Lleó. I això sense entrar en la referència al procés català com "muntar un pollastre" o "qui més chilla": revela una gran menysteniment. Sap greu, tot plegat.

 

Dimarts: la CUP iguala el castellà amb el romanès i l'àrab. Amb la idea de pressionar el Govern de JxS perquè marqui ja la data i la pregunta pel referèndum, militants de la CUP reparteixen a peu de carrer 250.000 paperetes amb la seva proposta de pregunta: "Vol que Catalunya esdevingui una República independent?". La pregunta hi consta en cinc llengües i estableix una clara jerarquia entre elles: el català i l'occità més grans, i el castellà, el romanès i l'àrab més petites i amb el mateix cos de lletra les tres. Segur que aquest tractament del castellà ha fet que votants indecisos s'inclinin pel Sí i segur que és un tipus d'actuació que contribueix a no mobilitzar el vot contrari a la independència. Tenint en compte que totes les enquestes diuen que ens sobren vots per guanyar, cal felicitar els autors de la gran idea. D'aquí a la data del referèndum és important insistir en aquesta línia, segur que ens anirà molt bé.

 

Dimarts també: Rajoy humilia els grans diaris de Barcelona. Pocs dies després de l'aposta editorial de La Vanguardia i El Periódico al voltant de la famosa pluja de milions, Montoro presenta els PGE de 2017 i resulta que la inversió a Catalunya baixa. Rajoy va mentir en la seva visita a Barcelona, però el problema és sobretot de qui se'l va tornar a creure. Una vegada més, el govern espanyol humilia els catalans lleials a la Corona. (Nota: els mateixos PGE augmenten la despesa militar en 1.818 milions d'euros i preveuen pagar les pensions demanant 10.000 milions d'euros als mercats financers. Cap de les dues notícies fan que els comuns reconsiderin la seva aposta per mantenir Catalunya dins del Regne d'Espanya).

 

Dimecres: un judici que acabarà de fer la feina. La secretària de Millet declara a la Ciutat de la Justícia i diu que el sàtrapa del Palau donava sobres "tancats, gruixuts i que pesaven" a l'aleshores tresorer de CDC, Carles Torrent, ja traspassat. Les revelacions d'Elisabet Barberà se sumen al devessall d'evidències des que va començar la vista. El judici del cas Palau només té un final possible, i dins del PDeCAT n'hi ha que esperen la sentència amb serenor i fins i tot optimisme, perquè provocarà dimissions i els permetrà acabar de fer neteja i completar la renovació.

 

 

Dijous. No era només el sistema sanitari. Llegim a l'Ara que els acords aeris de l'estat espanyol veten el vol directe Barcelona-Tòquio que volia operar Norwegian Airlines. Es veu que Espanya ha signat amb Rússia un acord bilateral que diu que els vols que sobrevolin Rússia amb destinació a Espanya només poden aterrar a Barajas. El @ModernetdeMerda ho resumeix en un tuit: "Nos hemos cargado el sistema aeroportuario". Efectivament, no només ens volen destrossar el sistema sanitari. (Nota: en el moment de tancar aquest article, això tampoc ha fet que els comuns reconsiderin la seva aposta per quedar-nos dins del Regne).

 

Divendres: Aires de mediació des dels EUA. Al matí ens assabentem que el president del subcomitè d'afers europeus del Congrés dels Estats Units encapçalarà una delegació que visitarà Catalunya per informar-se sobre el procés. Al migdia descobrim que Puigdemont ha viatjat en secret als EUA i s'està entrevistant en aquell precís instant amb el mediador internacional per excel·lència, Jimmy Carter. Per si aquestes notícies no fossin prou bones per al sobiranisme, quasi al mateix temps es fa saber que els congressistes nordamericans també es reuniran amb Enric Millo, i que aquest els rebrà (això que vaig a escriure ara no és broma) acompanyat del general de división jefe de la Guardia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, i el jefe regional de Operaciones del Cuerpo Nacional de Policía, José Jiménez Lacasta. Vénen uns senyors d'Amèrica a interessar-se per un problema polític, i els reps amb els responsables de l'ordre públic. No és meravellós?

 

PS. El títol d'aquest article és un homenatge al programa d'humor d'Euskal Telebista que des de 2003 ajuda la societat basca a mirar-se d'una altra manera a ella mateixa i a apostar per la distensió. Comparteixo així amb tots vosaltres la meva alegria en el dia històric del desarmament d'ETA.  Bones vacances de Setmana Santa a tothom.

 

Comentaris