Vam defensar la gent

"L'1 d'octubre va ser una exhibició formidable del poder de la gent. De la capacitat d'un poble per aturar en sec un Estat. Per això és tan perillós per al Gobierno."

No he estat mai una persona políticament gaire activa. Gens. De fet he viscut al marge dels partits, els líders, els moviments i les seves grandeses i misèries. No m'han interessat. Ara sentireu tot de gent anunciant a Twitter, a Instagram i fins i tot a Tinder que van estar protegint un col·legi des de les 5 del matí, o des de la nit abans. Jo no. Era a casa, dormint. Esperant l'hora d'anar a votar i fer unes braves a Sant Antoni. Aquest era el meu nivell d'implicació. Però va ser l'Estat i especialment la seva policia, els que em van empènyer a l'acció. A vestir-me a correcuita i baixar al carrer perquè sentia que els meus veïns estaven amenaçats. Que les senyores, els senyors, els joves i els grans, eren objectiu d'escamots policials de porra fàcil. És aquest l'impuls que molts vam sentir. No la independència (força impossible) sinó el patiment per la gent que, sense fer mal a ningú, volien fer l'acció més bàsica de la democràcia: votar. Per això no ho entenc. Com us vau quedar a casa? Per por? Per nacionalisme? Per passió cap a la llei?

 

Si ara fa un any us vau quedar al sofà de casa vull saber el truc. Vull saber d'on vau treure la sang freda i la calma. Com vau aconseguir aillar-vos de la sensació d'injustícia i la impotència. Què vau fer per acorralar i silenciar el ciutadà valent i lluitador que tots portem a dins. Per molt amagat que estigui. Com carai vau controlar l'impuls de defensar els vostres veïns i veïnes que eren agredits per la policia mentre intentaven fer una cosa tan salvatge com defensar el seu dret (i el vostre) a decidir com ha de ser el seu país i quin ha de ser el seu país. Per què no vau moure ni un dit? Què preneu? Perquè deu ser un relaxant monumental. Passeu-me la recepta perquè, evidentment, és més còmode i segur viure aillat.

 

 

L'1 d'octubre va ser una exhibició formidable del poder de la gent. De la capacitat d'un poble per aturar en sec un Estat. Per això és tan perillós per al Gobierno, Europa, les empreses i l'establishment. Altres s'omplen la boca d'atacar la casta des de la seguretat d'un escó i altres, amb la humiltat d'un botiguer o un jubilat, posen el poder contra les cordes. Demostren que, si ens dona la gana, podem capgirar el que ens proposem i, sobretot, defensar-nos els uns als altres des de la caritat i la dignitat. 

 

Una cosa més: potser cal seguir actius per evitar que el poder (el d'aquí) avergonyeixi tot el que vam fer fa un any fent política sense objectius. 

 

Comentaris