Estic totalment d’acord amb la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, la productora i directora Isona Passola, en qualificar de greu error el fet de no retransmetre la cerimònia dels Premis Gaudí per part dels treballadors en vaga de TV3.
No es tracta de discutir el dret a la vaga, ni tampoc de comparar-la amb altres aturades que afecten els serveis públics i perjudiquen els ciutadans. Bàsicament em sembla un despropòsit perquè silenciar els premis de Cinema català a qui més perjudica és als mateixos treballadors del sector audiovisual.
Comprenc perfectament que una rebaixa del 13% del salari hagi indignat el col·lectiu, i ho comprenc perquè tinc la “sort” de treballar en el sector públic amb la qual cosa he sofert com tots els meus companys dues rebaixes salarials importants i també m’he quedat sense paga extra. Tot i així, amb la que està caient considero que és una sort tenir feina.
Em sembla del tot necessària una negociació, les rebaixes no haurien de ser lineals, si entre els redactors (per posar un exemple) hi ha persones que cobren 22.286 euros/any i d’altres 84.172 euros/any, caldria saber per què; quines tasques fan, amb quina flexibilitat horària, quin grau de responsabilitat tenen respecte la feina, quina competitivitat… i analitzats aquests paràmetres potser resultaria que fóra bo pujar el sou a alguns i rebaixar-lo considerablement a uns altres.
El cas és que TV3 tenia 2.700 treballadors el 2011 amb un pressupost de 160 milions d’euros i actualment compta amb 2.642 persones i 225 milions de pressupost. Cal afegir que entren 70 milions més de publicitat.
La comparativa amb altres televisions autonòmiques no és de rebut. Des dels inicis es va apostar per una televisió de qualitat, i ho és perquè té el suport dels ciutadans, durant mesos seguits és líder d’audiència. La gent no triem en funció d’actituds “patriòtiques”, som éssers intel·ligents i mirem el que més ens agrada. L’entrada d’Andreu Buenafuente fa anys va suposar que TV3 es sintonitzés en moltes llars que fins aquell moment passaven de llarg.
El fet que algunes de les cares més conegudes tinguin una productora pròpia que vengui els seus continguts a la televisió pública no em sembla sospitós, exceptuant els informatius naturalment.
El talent no sempre es reparteix igual i si un format té qualitat i èxit també vol dir que recapta més publicitat i quota de pantalla, no entenc per què irrita als companys a no ser que sigui un bunyol. No tothom és capaç de fer bons documentals, ni escriure guions interessants o dirigir espais amb gran aptitud.
El que encara entenc menys és que es compari amb altres televisions privades, l’objectiu de les quals és fer diners (ben respectable). Tele 5 omple cada tarda amb un contingut de 4h a un cost ínfim, és fins i tot lloable però a Catalunya no ha sortit mai en el rànquing dels 10 programes més vistos.
Tampoc em sembla normal que la mitjana del sou dels empleats de TV3 sigui de 62.000 euros bruts, segur que cal una regulació, però tampoc estic d’acord amb criticar un suposat macro sou de la directora. Si un professional executa bé la seva feina i fa guanyar dividends a l’empresa és en profit de tota l’empresa i ha d’estar ben pagat o se n’anirà a una altra.
En definitiva el cine, la producció audiovisual catalana i TV3 s’alimenten mútuament i també donen vida a tot un grup de petites empreses de postproducció, aquest és el motiu pel que em sembla que és tirar-se pedres al propi teulat deixar fosca la nit del cinema català.
Potser si tinguéssim a la mà els noms, categories, horaris, objectius i sous de cadascun dels 2.642 treballadors ens seria més fàcil tenir una opinió contrastada de si és justa una rebaixa salarial, en tot cas crec que qualsevol mesura és millor que la de liquidar llocs de treball.
