Sóc usuària de VTC. Ho reconec, i no ho faig amb la boca petita, tot i que es pugui enfadar algun taxista. Visc a Barcelona i utilitzo aquest servei des de fa poc més d’un any. Fins que vaig conèixer que a la meva ciutat existien serveis com Cabify o Uber, el taxi estava entre les meves opcions de transport si tenia la necessitat d’anar ràpid d’un punt a l’altre de Barcelona. Però des del dia en que vaig descarregar-me aquestes aplicacions, he pujat a un taxi en comptades ocasions.
Feia temps que estava cansada de les queixes d’alguns taxistes quan volia pagar amb un bitllet que ells consideraven massa gran (sovint 20 euros ho eren); de la ràdio a tot drap sense preguntar si molestava (fins i tot encara que anessis parlant pel mòbil); i també de les converses en veu alta -i fins i tot via WhatsApp o Telegram- que mantenien amb d’altres taxistes o fins i tot amb familiars seus. Això per posar alguns exemples. I encara recordo quan fa poc més de dos anys no era obligatori que portessin datàfon i no podies pagar amb targeta (això es va acabar quan l’Àrea Metropolitana de Barcelona va incorporar l’obligatorietat de portar-ne en el Reglament del Taxi).
Tot i no estar del tot d’acord amb el servei que m’oferien, agafava taxis si em calia. Simplement no sabia que existia una altra opció. La primera vegada que vaig agafar un VTC vaig decidir que només pujaria a un taxi quan no hi hagués cap altra possibilitat. I així ho he fet. Conec molta altra gent que ha fet el mateix procés. I per això mateix des de llavors no he aconseguit entendre perquè els taxistes no han fet un pas clarament endavant en quant a modernització i millora del servei. Tot i això, he de dir que entenc perfectament algunes de les seves reivindicacions -especialment tot allò que fa referència a les llicències- i que, per suposat, tot col·lectiu té dret a denunciar allò que consideri injust.
Però crec que ha arribat el moment que el sector del taxi s’aturi i reflexioni. Amb el comportament d’alguns taxistes aquests darrers dies a Barcelona i Madrid, el col·lectiu sencer està perdent la raó i, fins i tot, ells mateixos estan deslegitimant les seves justes i comprensibles reivindicacions. A cap ciutadà li poden despertar simpatia les imatges d’un taxista agredint un conductor de VTC o rebentant-li les rodes del cotxe. Els taxistes estan perdent la batalla de l’opinió pública. Aquest fet els hauria de preocupar especialment, perquè és de la gent que decideix utilitzar el seu servei que viuen. Lluitar contra les injustícies, sí; reivindicar els propis drets, també; però tot això estaria bé fer-ho alhora que es presenten mesures de modernització i millora del servei. Amics taxistes, o renovar-se o morir.
