El govern espanyol està canviant -ràpidament- d’actitud. Fins fa ben poc, la majoria de reaccions que venien del govern espanyol -i fins i tot dels principals partits polítics de l’Estat- anaven en una mateixa direcció: el referèndum no es farà, no hi haurà urnes i el procés morirà sol, sense que l’executiu de Mariano Rajoy s’hagi d’embrutar les mans. A Madrid uns quants dirigents polítics feien de funeraris que ja s’emportaven el procés en un taüt. I tan feliços.
Un posicionament tan ingenu com poc realista. I fins i tot de curt recorregut. Perquè a hores d’ara l’actitud ja és una altra. Ara tot són amenaces i grans esforços per fer por i avisar que l’Estat té tots els mecanismes del món per aturar la il·legalitat, l’atemptat i el cop d’estat que suposa, segons ells, que uns quants polítics tinguin la gosadia de posar urnes per tal que el seu poble pugui decidir democràticament què vol ser i com es vol organitzar.
Ara seran ells els que hauran de demanar a la seva opinió pública si els compensa assumir una acció de força, sigui quina sigui, i els costos que això suposaria en termes de credibilitat internacional. El procés no s’ha mort sol. I intentar matar-lo té molt cost i poques garanties.
