Uns que improvisen més que uns altres

"sempre la factura sempre la paga algú. Podria ser que la pagués el primer que s'hagi d'enfrontar amb les urnes, i més si la vaga li coincideix a les portes de la campanya electoral"

Si Maquiavel hagués escrit avui el seu llibre El príncep hauria dedicat un capítol a com gestionar el tempo polític durant la legislatura –els governants d'abans no s'havien de preocupar d'això- i previsiblement hauria coincidit amb els actuals assessors polítics: tot allò que pot significar un cert desgast fes-ho abans d'entrar a la segona part de la legislatura, que s'hauria de dedicar a tot allò que et poc ajudar per aconseguir la reelecció.

L'equador de la legislatura espanyola ha coincidit amb que José Luís Rodríguez Zapatero sembla que hagi caigut del cavall enlluernat pels informes elaborats per la comissió europea i desprès d'escoltar les recomanacions de l'oracle Obama i les amenaces de la musa Merkel. Zapatero sembla haver abraçat una nova fe i vol demostrar que per la promesa d'una vida futura està disposat a renegar de les antigues creences i a abandonar les pràctiques a que l'obligaven els dogmes antics.

Els que coneixen de temps enrere els president socialista es fan creus de que primer es dediqués a regalar milers de milions a la banca -a la qual ara regala també entrega com a sacrifici la nova llei de caixes- que desprès anunciés la reforma laboral que havia repetidament havia negat que faria i que dit que mai faria i ara, finalment, hagi anunciat una immediata reforma del sistema de pensions.

No cal gaire maquiavelisme per entendre que si els sindicats ja han convocat una vaga general del 29 de setembre, en protesta inicialment per les modificacions en la regulació del mercat de treball, ja s'hi poden afegir totes els altres arguments de cop. Possiblement Zapatero creu que podrà aguantar el pols que li plantegen els sindicats, i que quan toquin les eleccions d'aquí a dos anys potser es compleixen les previsions de l'oracle si segueix el camí de la seva musa.

Però sempre la factura sempre la paga algú. Podria ser que la pagués el primer que s'hagi d'enfrontar amb les urnes, i més si la vaga li coincideix a les portes de la campanya electoral. Potser si que alguns polítics catalans que es passen el dia improvisant – i que encara semblaven estranyats de que el Tribunal Constitucional dictés sentència sobre l'Estatut- es pensen que tots actuen de la mateixa manera. I així els/ens va.

 
 

Comentaris