Unitarisme contra quotes

"Ponsatí assenyala el contrast entre la persistència de l'independentisme social, de praxi unitarista, i l'acció institucional, basada en el repartiment de quotes entre els partits"

Clara Ponsatí no té partit i no ve de la política professional. Es va implicar en el procés pocs mesos abans de la crisi definitiva, sacrificant -ni que fos momentàniament- una brillant carrera acadèmica. A hores d'ara s'ha vist obligada a assumir un exili de profundes conseqüències vitals i familiars. Des del primer moment, la consellera Ponsatí va viure amb incomoditat la construcció política de Waterloo, fins el punt que va abandonar Bèlgica, en direcció a la represa professional. No es va entendre ni amb els partits, ni amb algunes persones.

 

La consellera Ponsatí és lliure intel·lectualment i poc disciplinada en termes organitzatius. Segurament per això porta temps denunciant els estralls del partidisme curt en l'estratègia llarga de l'independentisme. De fet, no cal haver format part de la primera línia política per adonar-se que els grans objectius de l'independentisme han estat llastrats pels interessos divergents de les organitzacions partidàries. La mateixa divisió entre Estremera i l'exili deixa clar que el destí del Govern català es va orientar per decisions de tipus purament personal.

 

 

Ponsatí assenyala el contrast entre la persistència de l'independentisme social, de praxi unitarista, i l'acció institucional, basada en el repartiment de quotes entre els partits. I té raó. Els partits, com és obvi, són partidistes. Per això cal crear estructures noves que complementin l'estratègia en el futur. De moment, des de la crisi del passat mes de novembre ja se n'han desenvolupat dues de molt diferents: L'exili i els CDR's. Aquesta partida no la jugaran els partits. No només.

 

Comentaris