Pedro Sánchez, des del seu paternalisme afectat, diu que, pel bé de l’economia espanyola, caldrà signar uns nous Pactes de la Moncloa un cop hagi passat el coronavirus. Per molt que tiri dels seus dots d’actor de telenovela, és evident que Sánchez vol aprofitar l’avinentesa per fer-se fort en el tema que veritablement li preocupa, és a dir la unitat d’Espanya, que ha estat, és i serà la màxima prioritat de l’Estat. Quan diu que ara toca una “unidad más fuerte y más compacta” i que ara és hora de pensar “qué puedo hacer yo por los demás…”, en realitat anuncia a Catalunya que pensa aferrar-se al poder guanyat a través del 155 i de la crisi del coronavirus.
Amb la classe política catalana K.O, sota control, que es queixa però obeeix, és normal que l’Estat vulgui treure rèdit de les circumstàncies per mirar de rematar la feina i enterrar definitivament la pandèmia independentista. Quan va morir Franco, l’Estat va aprofitar la por al continuisme per no trencar amb el franquisme. Ara, l’Estat vol aprofitar amb la por a la desfeta econòmica per xuclar-nos encara més diners i en general tot el que puguin.
Aquestes setmanes ha tornat a quedar demostrat que no hi ha res més costós per a Catalunya que dependre d’Espanya i, per tant, l’únic que es pot pactar amb l’Estat és l’aplicació del mandat de l’1 d’Octubre. Qualsevol altre pacte no ens sortirà mai a compte. Ni s’havia de fer abans del coronavirus ni s’ha de fer després.
