Adolfo Suárez va liderar una transició política que a l’inici va semblar que podria donar a l’Estat un cert aire plurinacional. L’exlíder de la UCD, que va morir ahir, va fer en el seu dia un acte clarament rupturista, com va ser el reconeixement de la Generalitat de l’etapa republicana en la persona de Josep Tarradellas. Mirat amb ulls actuals, quan el govern espanyol considera il·legal tot el que fa referència al procés català, cal reconèixer que Suárez va tenir l’encert d’enfocar la qüestió des d’una òptica política i no juridicista. Arran de l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del 1981, aquella Espanya que semblava que podria incloure Catalunya es va anar difuminant i va tornar de mica en mica la visió excloent. Suárez, de fet, va acabar fracassant. El cop de porta definitiu al model que en el seu dia va representar l’expresident espanyol va ser la sentència contra l’Estatut, i l’inici de la posterior recentralització espanyola. Molts dels que aquests dies es desfaran en elogis cap a Suárez, són els que ja fa anys van matar políticament la seva herència. El projecte espanyol ja no inclou Catalunya.
- CA
