Els rumors i filtracions que apunten possibles dates per la sentència del Tribunal Constitucional semblen la cançó de l’enfadós. A aquestes alçades és del tot imprevisible si hi haurà sentència la setmana que ve o l’any vinent. Però l’espera no està buida de contingut i està tenint els seus efectes, ja siguin de fons – els que afecten de forma essencial a les relacions entre Catalunya i Espanya- o de forma. Entre aquestes últimes hi ha la modulació del discurs i de l’estratègia dels partits a mesura que la tensió i l’espera s’encavalquen en el temps amb els últims mesos de la legislatura. Esquerra considera ara que cal una resposta conjunta a la sentència del TC i que a l’hora de negociar-la entre els partits no es pot deixar de banda el pacte sobre el calendari electoral. Per tant, en aquests moments el Constitucional té a les seves mans la capacitat de provocar un avançament dels comicis a Catalunya. Alguna cosa s’ha fet malament – molt malament – per parts dels partits, les institucions i part de la societat civil catalana, quan el procés estatutari ha frustrat les expectatives inicials, ha estat un dels detonants de la desafecció, ha fracturat els vincles existents amb l’estat i ha cedit la iniciativa política fins aquest punt. Però efectivament si hi ha sentència i va en la línia que tothom intueix, no quedarà un altre sortida que convocar eleccions.
- CA
