Una qüestió de trens

"En definitiva, encara que ens van voler fer creure que a Europa si decidien grans coses importants per Catalunya perquè un diumenge ens aixequéssim de la butaca per anar a votar, poc hi tenim a dir"

El 12 de març d'enguany el president de la Generalitat, José Montilla, en la inauguració del Fòrum del Banc Europeu d'Inversions (BEI) celebrat a Barcelona va apostar públicament pel Corredor del Mediterrani. Dos mesos més tard, en plena campanya electoral l'eurodiputada, Maria Badia, declarava que "el Corredor del Mediterrani és la clau de volta de la relació de Catalunya amb la resta d'Europa" i destacava l'alt compromís dels socialistes amb les infraestructures. Però amb quines infraestructures? L'eurodiputada Magdalena Álvarez, ministra de mal record pels catalans, ara ocupa un lloc en la Comissió de Transports del Parlament Europeu i des del seu escó defensa, amb el suport del PP, la connexió fèrria de l'estat amb Europa a través del Pirineu aragonès. Projecte que aïlla Catalunya. Els eurodiputats socialistes catalans miren cap a una altra banda, de fet, si ho recorden, no van posar l'andalusa en el seu cartell electoral. Tremosa només pot defensar el projecte indirectament a través del PNB perquè en el repartiment de cadires del grup Coalició per Europa no li ha tocat aquesta secció. I ICV i ERC a nivell continental són ben petits. En definitiva, encara que ens van voler fer creure que a Europa s'hi decidien grans coses importants per Catalunya perquè un diumenge ens aixequéssim de la butaca per anar a votar, poc hi tenim a dir. Només, com a mal menor, ens queda esperar que el Parlament Europeu s'espolsi les responsabilitats de sobre i decideixi que ha de ser l'executiu espanyol qui triï entre Catalunya, País Basc o Aragó. En aquest cas Montilla haurà de fer valer els interessos catalans a Madrid i recordar a Zapatero les promeses a favor del Corredor del Mediterrani que va fer la primavera passada. Esperem que com a mínim els del seu propi partit encara se les creguin.

 
 

Comentaris