Una nit d’infart

"Quatre anys després, la fletxa dels comuns apunta cap a baix, i és possible que un dels motius sigui precisament la hipoteca d’ICV"

Les bèsties polítiques no les pots donar mai per mortes, però objectivament els resultats electorals de diumenge passat són un cop molt dur, qui sap si definitiu, per a Ada Colau. La caiguda en vots i escons dels comuns a Catalunya i de Podemos a Espanya és molt contundent i transmet el missatge d’un projecte polític en retrocés. La situació és exactament la contrària de fa quatre anys, quan Colau va guanyar per sorpresa les municipals i va empènyer els comuns a la victòria a Catalunya en dues eleccions espanyoles consecutives. Aleshores la fletxa dels comuns apuntava cap amunt i ningú no sabia quin podia ser el sostre d’aquell projecte sorgit de les places del 15M, sí, però també, i paradoxalment, del pacte amb l’esquerra institucional a qui el 15M volia esmenar, representada per ICV.

 

Quatre anys després, la fletxa dels comuns apunta cap a baix, i és possible que un dels motius sigui precisament la hipoteca d’ICV. Poc a poc, els seus quadres han imposant progressivament la seva llei dins dels comuns i el projecte ha anat perdent referents i capacitat de suma. ICV ha aconseguit domesticar des de dins el corrent central i majoritari del 15M. Aquella esmena a la totalitat del Règim del 78 que es respirava a les places s’ha convertit en la gestió institucional de l’espai a l’esquerra del PSC/PSOE, l’especialitat de tota la vida d’Iniciativa. Fins a tal punt la domesticació ha estat efectiva, que en aquests anys s’ha produït a Catalunya un intent real de ruptura amb el Règim del 78 i els autodenominats hereus polítics del 15M s’hi van posar de perfil, primer, i van fer tot el possible per aturar-lo, després. Si els ho diuen quan estaven asseguts a les places, els agafa una atac de riure.

 

Aconseguirà Ada Colau esquivar l’ona expansiva dels resultats de diumenge? A la ciutat de Barcelona, els comuns van perdre diumenge ni més ni menys que el 97% de les seccions censals on van guanyar al 2016. De guanyar en 779 seccions censals fa tres anys (d’un total de 1068), a guanyar en 21. Mentrestant, ERC feia el viatge invers: de guanyar en 86 seccions censals al 2016, a fer-ho en 617. I en menor mesura, però també amb força renovada, el PSC: de 19 seccions censals, a 365. D’un mapa de ciutat molt lila, a un de molt groc amb tonalitats vermelles. El pitjor auguri per a una candidata que té només tres setmanes i una obra de govern molt discutida per revertir la situació.

 

La lluita serà aferrissada. Maragall encapçala les enquestes, ha fet un bon equip, té maneres naturals d’alcalde i a mesura que s’acosti el dia 26 gaudirà de l’avantatge competitiu d’encarnar el vot útil independentista, però Colau conserva bona part del seu carisma personal i es defensarà amb dents i ungles demanant als electors l’oportunitat d’una segona legislatura per consolidar allò iniciat. I descartar Collboni i Valls dels pronòstics seria una imprudència. El primer, perquè és un candidat que no genera rebuig (igual que Batet) i compta amb el fort vent de popa que bufa Pedro Sánchez. I el segon, perquè a banda de comptar amb la promoció del principal grup mediàtic de la ciutat, pot pescar molts vots en el procés de descomposició del PP català.

 

 

En un context de gran fragmentació, a Barcelona aquestes eleccions municipals es poden guanyar perfectament aconseguint només 2 de cada 10 vots, i 9 o 10 regidors de 41. I atenció, amb tenir un sol vot més que la resta molt probablement n’hi haurà prou per ser alcalde. Els candidats ho saben i sortiran a matadegolla. Preparin-se per una nit electoral d’infart.

 

Comentaris