Bibiana Aído és un nom bonic, sona bé perquè conté una “al•literació” una figura retòrica consistent en repetir una sèrie de vocals amb una determinada freqüència que proporciona ritme. En el cas de la ministra tenim nom i cognom que formen sis síl•labes en les que es reprodueix una al•literació de sis vocals: i-i-a-a / a-i.
Disculpin, si escric haig de conèixer la matèria prima amb la que faig el meu treball, he estudiat i ensenyat llengua i literatura, d’aquí que els mortifiqui amb aquesta entrada.
Bibiana Aído, ministra d’Igualtat té un aspecte agradable, cosa que no seria intranscendent si no contribuís a donar una imatge de frescor i modernitat al govern Zapatero que hores d’ara, si no és amb aquests trucs no pot amagar la pudor de naftalina que fa.
El dia que públicament la senyora ministra va pronunciar un discurs on es referia a “los miembros y las miembras de este gobierno” em va caure l’ànima als peus, com a molts de vostès, perquè un alt càrrec de govern no ha de saber de tot, però del sector que ha de gestionar sí que n’ha d’estar ben preparat, i aquesta senyora, per més conyeta s’ocupa de temes de gènere, ocupa la cartera d’Igualtat. O sigui que no domina ni el llenguatge bàsic de l’àrea que ha d’administrar.
Per altra banda, demanar un ús competent de la llengua a un ministre hauria de ser raó sine qua non per accedir al ministeri, tot i que desgraciadament aquí Bibiana Aído trobaria tants companys i companyes (com els agrada dir als cursis que van de moderns) que no tindria més remei que fer una barbacoa a la platja si volgués convidar-los a tots a sopar.
Però en aquest govern tan fluix, on només la vicepresidenta sembla tenir cervell i a remolc d’un paio tan pintoresc i irresponsable com ZP, tampoc li deu servir per gaire res, Bibiana Aído seria una anècdota, si no fos perquè als responsables d’ educació se’ls ha acudit de posar un text seu per l’examen de selectivitat d’enguany: “La ministra de Igualdad presenta el Informe Juventud en Espanya 2008” en una de les dues opcions de la prova de “Lengua castellana y literatura”. En el primer paràgraf d’aquest informe hi ha una errada ortogràfica greu, ens diu que l’informe és “cuatrianual” quan aquest terme no existeix, hauria de ser “cuatrienal“.
Naturalment la ministra Aído el presenta, no ens consta que l’hagi llegit tampoc, perquè de fer-ho dubto que hagués trobat una altra paraula inexistent al castellà. Bravo!!!
