Una legislatura per guanyar la llibertat

"Disposar d'una majoria absoluta de votants és la credencial que ens serà requerida inevitablement en la presentació de la República"

A pocs dies de la investidura del president Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, és el moment de fer una mica de balanç i, alhora, de mirar cap al futur del nostre país. Ha passat més d'un mes des del 21D, i per tant podem mirar enrere amb la perspectiva que només dona el pas del temps.

 

Haver superat els 2.000.000 de vots i haver obtingut el 47% dels sufragis en les eleccions més participatives de la història del país, amb un espectacular 82% de participació, demostra la gran solidesa de la base social del sobiranisme. Tots els incentius que el govern de Mariano Rajoy i la resta d'institucions de l'Estat van posar en marxa per desmobilitzar i refredar el vot sobiranista van fracassar.

 

Quan crèiem que amb la campanya de la por que va impulsar el govern de l'Estat el 27 de setembre del 2015 ja ho havíem vist tot, van arribar les ordres de presó, la intervenció barroera de la Generalitat, l'amenaça contra col·lectius concrets com els docents, el relat asfixiant del suposat ensorrament econòmic del país, la persecució judicial, l'exili o la presó dels membres del Govern, la violència policial generalitzada l'1 d'octubre i, fins i tot, la prohibició del color groc.

 

Un escenari dantesc, articulat en poc més de tres mesos (del 20 de setembre al 21 de desembre) i que col·lectivament ens va estressar, entristir, desorientar i, fins a cert punt, deprimir. Però en cap cas ens va desmobilitzar ni al carrer ni a les urnes. I certament no era descabellat imaginar que una part del suport electoral sobiranista del 27 de setembre del 2015, i fins i tot de l'1 d'octubre, es pogués desmobilitzar, tirés la tovallola, encara que fos puntualment, per por o per la incertesa davant la duresa dels fets imposats pel govern del PP i per les altres institucions de l'Estat. Però no va ser així.

 

La base social del sobiranisme va mostrar el 21D una gran maduresa, una convicció sense precedents en el trajecte cap a la llibertat que de manera col·lectiva estem fent aquests darrers anys. Aquesta actitud resilient de més de dos milions de votants és una de les millors notícies de les eleccions de fa poc més d'un mes. Ens indica que aquests darrers anys les coses s'han fet raonablement bé des de la perspectiva democràtica i que existeix una voluntat cívica molt sòlida a favor de la República per encarar els temps que tenim a tocar.

 

La part menys positiva de les eleccions és que ens vàrem quedar a les portes dels 50% dels votants. Haver tornat a acaronar la majoria absoluta dels electors, però sense superar-la, ens posa als sobiranistes davant el mirall on es projecten les nostres mancances i debilitats. Per tant, cal ser autocrítics, i per començar hem de fugir de l'autocomplaença, conscients que disposar d'una majoria absoluta de votants és la credencial que ens serà requerida inevitablement en la presentació de la República.

 

Per això, i sabent que no hi ha fórmules màgiques per superar còmodament el llindar del 50% d'electors, caldrà actuar en diversos fronts. D'entrada, el futur Govern, amb Puigdemont com a president, ha de fer visible i donar forma a un conjunt de polítiques que reforcin i consolidin els valors i les estructures del que hem identificat com a República.

 

Caldrà refer tot el que el funest article 155 ha destruït; reconèixer a través d'un acord de país i reforçar el paper dels docents i les escoles com a veritables bastions de cohesió social i promotors d'excel·lència i igualtat social; impulsar lleis i accions de Govern per lluitar contra la pobresa; seguir internacionalitzant la nostra economia i crear les condicions per exigir a les empreses que van traslladar la seva seu fora de Catalunya per tal que la retornin i es reubiquin de nou al nostre país.

 

 

I tot això, i moltes d'altres coses, ho farem evidenciant com d'ineficaç i d'ineficient és avui l'Estat espanyol, un Estat que ni fa ni deixa fer, raó per la qual molts ja sabem que l'única solució als problemes de la gent i l'economia del país és marxar-ne quan abans millor. I precisament això és allò que cal que sàpiga encara molta més gent de la que ara ho sap.

 

Necessitem temps i polítiques clares. Farem bé de no escurçar la legislatura; 4 anys passen molt ràpid si el que pretenem és consolidar bé aquesta majoria social i fer-la créixer. I per això haurem de mantenir la determinació i exigència dels últims anys, tant per part de les entitats sobiranistes com del propi Govern de Catalunya. Encara hem explicat massa poc com és d'inhabilitant l'Estat espanyol per a les millores de benestar, justícia i progrés social i econòmic que necessita Catalunya.

 

Amb l'1 d'octubre i el 21D ens hem guanyat i ben guanyat el dret a seguir el camí cap a la llibertat. Aprendrem dels errors, reforçarem encara més els valors democràtics, cívics i no-violents de la nostra causa que no és altra que la de la llibertat dels nostre país, i no deixarem de repetir-nos que només depenem de nosaltres mateixos i que per guanyar cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. Som-hi, doncs!

 

Comentaris