Una investidura efectiva per...

"La posició republicana és dèbil, sembla. Si no, ningú no patiria per tornar a anar a les urnes"

Sento un murmuri constant i monòton. Com una mena de mantra tibetà que intenta que el nostre organisme metabolitzi el missatge com una veritat incontestable. Com aquelles cançons normaletes que, a base d'escoltar-les, se'ns fan familiars i ens agraden per pura repetició. Aquesta idea pretesament consensuada per a l'independentisme moderat (?) es concreta en la frase "investidura efectiva" (sic). Dues paraules prou atractives (tothom vol investir un president i volem que sigui un acte efectiu, lògicament) amaguen un subtext terrorífic i greu que hem d'evidenciar per evitar repetir enganyifes del passat. Volem una investidura efectiva. D'acord. Per aconseguir què? És a dir, una part del Parlament del nostre país torna a posar la lupa en un fet previ a l'objectiu i ignoren (altre cop) quin és l'objectiu en ell mateix. Volem A per aconseguir B. Aquesta és una narració comprensible i que el poble, sobirans del destí del país, entenem i podem compartir o no. El que comença a fer-me enfadar profundament és que, un cop més, ens diguin que hem de fer A però no desenvolupin la cadena de fets. Per tant, podem especular nosaltres sobre quina és la part B que no ens expliciten.

 

Necessitem fer una investidura efectiva per recuperar les institucions i... gestionar Catalunya com una comunitat autònoma normal i corrent esperant arribar a acords concrets per millorar aspectes importants del nostre finançament. És una opció tan vàlida com qualsevol altra i, no em preguntis per què, em sembla la idea que els nostres polítics poden veure com a més factible. Tornar al règim anterior i creuar els dits perquè tot torni a la normalitat. També sembla lògic que, si és aquest el seu objectiu final, ens l'amaguin perquè la majoria de la gent independentista està en una fase clarament pre revolucionària. Dins del cap de milers de persones la independència és irrenunciable i si ara el Govern es replega i accepta l'autonomia provocarà una frustració inaudita. Tinc la sensació, cada vegada més, que un grup pretorià d'independentistes està a un sol pas d'explotar de pena i frustració.

 

Necessitem fer una investidura efectiva per recuperar les institucions i... negociar la llibertat dels presos polítics. És un escenari plausible, si més no. Alguns parlamentaris i membres de partits poden valorar la possibilitat que l'Estat afluixi si la Generalitat torna a la normalitat. D'altres pensem que el camí que s'ha engegat és massa radical com per pensar que el Gobierno posarà el peu al fre a aquestes alçades. He de reconèixer, però, que no disposo de la informació que sí que tenen els partits i, per tant, potser l'alliberament dels presos és una possibilitat raonable.

 

Necessitem fer una investidura efectiva per recuperar les institucions i... executar la república. No acostumo a ser pessimista però aquesta opció em sembla la més improbable de totes. Més que res perquè si aquest fos l'objectiu final de la investidura la CUP no s'hi hagués posat de cul. A banda que pensar que el Parlament ha d'obeir les lleis espanyoles amb cada punt i coma per després fer república és un salt mortal del sentit comú. Hauria de posar la lògica a fer una migdiada per poder assumir que el Parlament ha d'acatar per poder desacatar.

 

 

Un interrogant més, abans de tancar per avui: aquesta por a repetir les eleccions és molt i molt inquietant. Perquè el missatge implícit és que el propi bloc independentista dubta moltíssim que, en unes noves eleccions, aconsegueixin tants vots com els que tenen. En resum, per executar la república hauríem de ser prou gent com perquè no els fes por tornar a comptar-nos. La posició republicana és dèbil, sembla. Si no, ningú no patiria per tornar a anar a les urnes.

 

Comentaris