Fa un temps, parlant amb l’advocada Lara Padilla i amb la periodista Carol Álvarez vam comentar la possibilitat d’obligar els polítics a afrontar el problema de la prostitució a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). La Lara i la Carol eren i són partidàries de prohibir-la completament. Jo també, tot i que tampoc veuria malament que es legalitzés perquè sobretot el que cal liquidar és l’actual buit legal de resultes del qual fem el joc a les màfies, abandonem les prostitutes a la seva sort i tot el negoci és en diner negre que no paga impostos. És penós que un govern que es reclama d’esquerres (el de Barcelona o el de Madrid, en aquest aspecte no hi ha diferències) miri cap a una altra banda en una qüestió de clara explotació sexual i laboral.
De tot això en vam parlar alguna vegada tot sopant o fent un cafè, però la qüestió va quedar aparcada al calaix de les bones intencions. La ILP per l’abolició de les corrides de toros, de les quals vostès ja saben que vaig ser fedatari, ha demostrat que aquest mecanisme legislatiu no és cap bestiesa i que pot donar resultats a mig termini. Sincerament, no crec que costés aconseguir les signatures necessàries, ja fos una ILP a nivell català o espanyol.
Em consta que alguns partits i alguns polítics (i algunes conselleres) volen legislar sobre la qüestió. Però sembla que mai no troben el moment i al final tot són excuses de mal pagador per no entrar a fons en un tema que els fa venir tremolor de cames. I, com sempre, al capdavall molts ajuntaments han de buscar solucions imaginatives o endurir les ordenances per treure aquest negoci de les seves carreteres. Com a resultat, les pobres prostitutes acaben sent víctimes per partida doble: dels proxenetes i dels ajuntaments, i això tampoc no és just.
La majoria de països democràtics tenen una legislació sobre la qüestió. A Irlanda o Malta està prohibida i les sancions són molts dures. A Holanda o Alemanya és legal i està regulada. Bèlgica i França la toleren però els bordells estan prohibits (i per això els francesos inunden l’Empordà a la recerca de cases de barrets). Potser ja seria hora que Catalunya deixés de ser un dels quilombos d’Europa.
