Una de sola

"No podem avançar més per aquest camí. No hauríem. No podem continuar mirar-nos a la cara amb recança"

El dia que vàrem conèixer la sentència sobre els fets d’octubre de 2017 tots els diaris proclius a l’entesa a Espanya parlaven de que havia arribat el moment de fer política. El reconeixement tàcit a la incapacitat que fins aleshores havien demostrat els nostres governants no assegurava que d’allà en endavant fossin capaços de ser a l’alçada. Els darrers esdeveniments a Catalunya en són bona mostra.

Són aquests moments tan farcits d’emocions i, a més, hi ha tanta gent que viu de la tensió i de la bronca que els incentius per recaure en l’error, o fins i tot agreujar la circumstància, de ben segur que hi són, perquè no d’una altra manera es pot entendre quin sentit té incendiar Barcelona o paralitzar un país.

Però l’acció i la matèria vénen sempre precedides per la idea i potser imaginant que arribarà la concòrdia, la concòrdia es farà realitat. Ha costat la presó d’alguna gent i el seu dolor, i el de moltes altres persones, un dolor que malauradament és paral·lel a l’alegria d’altres pel càstig establert. Totes dues emocions són legítimes, perquè estan ubicades en dues interpretacions contraposades del significat de la llei. Això no significa que hi hagi raó en totes dues emocions (sols en un cantó es troba la raó que suposar complir la llei o canviar-la pels procediments establerts), però més enllà d’això, que sé que és més fàcil de dir que d’acceptar, haurem de començar a pensar en una nova manera d’entomar el conflicte.

Una manera de fer on uns acceptin que hi ha massa gent que vol un altre tipus d’estat i altres reconeguin que ni són prou a Catalunya per imposar res, ni es pot marxar d’un pacte pel sol fet que alguns dirigents siguin maldestres. Caldrà revisar les pròpies accions amb sentit crític al temps que s’intenta analitzar la dels altres amb empatia. Caldrà pensar que les lleis estan pensades per mantenir la convivència i no per malbaratar-la. Caldrà acceptar que estem davant d’una altra sentència que, com la de l’Estatut, la major part dels que criden a favor o en contra no l’han llegida i que la majoria dels que la llegeixen no la poden entendre perquè, per bé i per mal, el llenguatge jurídic és especialitzat i cal haver estudiat per poder criticar el seu contingut, no hi ha prou amb llegir una frase aïllada. Sí, a més, cadascú n’agafa la part que més li agrada, és evident que el context es fa propici per a la baralla.

No podem avançar més per aquest camí. No hauríem. No podem continuar mirar-nos a la cara amb recança. Cal reconciliar els esperits, potser ni ens caldrà dir-ho, potser hi haurà prou amb un silenci ple de sentit i una mà estesa per a l’ajuda mútua. Tothom ha pogut equivocar-se i, tot i no ser un dret, equivocar-se és la marca de la casa. De la casa de la humanitat: fal·lible, més reptiliana que racional, més emotiva del que es pensa, però una de sola, enmig de l’univers. Una de sola.

 
 

Comentaris (11)
Ganxet Fa 23 dies
Aquesta no sap res o no vol saber res. Aquí no estem parlant de dues obcions legítimes si no d'una part que vol eliminar una cultura i arruïnar un país i una altra part que lluita per la seva supervivència. Ras i curt.
Pitxolí Fa 24 dies
1. «No podem avançar més per aquest camí. No hauríem». ¿"No hauríem" de què?, ¿d'avançar o de poder avançar o de... ? Nebrera escriu amb la mateixa cura amb què pensa. 2. «Però l’acció i la matèria vénen sempre precedides per la idea...» Que l'acció vingui precedida per la idea, és una opinió de sentit comú; que la matèria vingui també precedida per la idea ja és una altra cosa. Això ja és imposar al lector una filosofia.
Marc Fa 24 dies
Només he llegit dos articles d'aquesta sra. Un fa un parell d'anys per l'1O i aquest i puc ven dir que no et tornaré a llegir mai més. Quin fàstic d'article, tan debò algun dia t'hagis d'empassar les teves paraules. No entenc com el món pot tindre una col·laboradora com aquesta. T'has lluit filleta. Vols que lluitem pels nostres drets contra un estat armat i embogit amb el somriures i les floretes. Ves/aneu a pastar fang.
Olivetta Fa 24 dies
Pobra de tan inteligent se le ha cremat ls última neurona per le queda la maldat de les persones rastreres.
Català a Mallorca Fa 24 dies
Però aquesta tia de què va!! Primer ens diu rucs pq no podem entendre la sentència, després que la raó la tenen els que posen les lleis i les fan complir, i si no ens agraden hi han mecanismes per canviar-les. Xo si ni tenint el 100% dels vots al 10N tindríem cap mena de majoria x canviar res....el teu pacte con tu dius el van deixar "atado y bien atado" el vostre imperi de la llei és una presó pel nostre poble. Quina prepotència que gastes noia....
M.T. Fa 24 dies
Llegeixi el sr Baebeta a El Nacional sra Nebrera, una opinió ben diferent a la seva: l'hostilitat del estat espanyol fa impossible la reconciliació
@" gent que ha volgut resoldre el conflicte amb una votació seguint els principis del dret fonamental d'autodeterminació" Fa 24 dies
Gracias por la aclaración. Debe ser la misma gente que ha querido resolver lo sproblemas de la gestión de residuos quemando contenedores y lanzando bolsas de basura en la Delegación de Gobierno con el ingenio acostumbrado. Siguiendo los principios del derecho fundamental de que aquí se hace lo que sale de vuestros sacrosantos OO.
Ramon Fa 24 dies
S'ha de tenir una barra molt gran per a posar al mateix nivell el dolor i l'alegria per les penes imposades i per dir que les dues actituds són legítimes. Pel que fa a la sentència, 490 pàgines de llenguatge incomprensible per a la majoria de nosaltres són la millor prova que els jutges no saben com justificar allò que és injustificable. Amb una breu nota que digués "aquests paios no han fet res" n'hi havia prou. Vés a escriure a La Razón, Montserrat.
Solució Fa 24 dies
Montse, la solució és molt fàcil, que revoquin la condemna i els condemnin pel que han fet: desobeir al tc. Potser no s'ha de carregar tot sempre a la mateixa part, no?
Paco Fa 24 dies
Crec que amb els plantejaments que fas ets la persona menys indicada per parlar d'humanitat....
No tens vergonya Fa 24 dies
Desitjar la independència del teu pais no és comparable a desitjar que gent que ha volgut resoldre el conflicte amb una votació seguint els principis del dret fonamental d'autodeterminació es podreixi a la presó. Però estigues tranquila d'aquí uns anys ningú recordarà la teva baixesa, però ells encara seran recordats, pels seus errors i els seus encerts.