Una consulta perfectament legal

"Servir-se de l'únic mecanisme que ens permet la llei (la consulta popular per via no referendària) no atorgarà menys legitimitat al resultat que en surti de la mateixa"

On som. El proppassat 12 de desembre de 2013, el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va anunciar solemnement en compareixença a Palau i acompanyat pel líder de l'oposició Oriol Junqueras (ERC) i altres líders parlamentaris com ara Joan Herrera (ICV-EUiA) o David Fernàndez (CUP) que s'havia arribat a l'acord de convocar una consulta popular el 9 de novembre de 2014 per a què els catalans puguin expressar el seu parer sobre si Catalunya ha d'esdevenir un Estat independent. Aquest solemne anunci de posar data a la consulta ha suposat un salt qualitatiu en el procés sobiranista que va iniciar la societat civil catalana arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut l'any 2010 —amb manifestacions i cadenes humanes que han suposat la participació de més d'un milió i mig de catalans i que han donat la volta al món internacionalitzant la nostra causa—.


La resposta d'Espanya.
El govern espanyol del PP, en boca del seu president Mariano Rajoy ha expressat que no hi ha res a dialogar amb Catalunya i que la consulta no és legal i que per tant, no se celebrarà. Afirma que la Constitució no ho permet i que els marcs jurídics i legals s'han de complir. Un discurs que fins i tot el líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE), ha comprat afirmant que està en contra del dret d'autodeterminació de Catalunya i que fa costat al PP per evitar aquesta consulta que tant s'entesten PP i PSOE a fer passar per il·legal i anticonstitucional quan no ho és.

La consulta és perfectament legal.
L'Estatut de Catalunya de 2006 —que no oblidem és Llei Orgànica espanyola— és plenament constitucional a dia d'avui, i malgrat la castració química a la qual el va sotmetre el TC en sentència interpretativa de juny de 2010, segueix atorgant a la Generalitat de Catalunya en el seu article 122 la "competència exclusiva" per convocar qualsevol tipus de consulta popular. Això sí, el TC, indica clarament que aquesta competència no és de la mateixa naturalesa que el referèndum, matèria aquesta reservada a l'Estat. Per tant, cal deixar palès que, sense autorització estatal, és del tot cert que la Generalitat no pot convocar un referèndum a Catalunya. I per això és necessari recordar en tot moment quan sentim l'argument de la inconstitucionalitat de la consulta que, en tot moment, el President Mas ha expressat que la convocatòria és d'una consulta popular —i no pas d'un referèndum— amb la qual cosa la mateixa s'adiu a les competències —i per a més inri "exclusives"— que la legislació vigent atorga al nostre President.

Consulta popular no referendària. Això és el que s'ha anunciat per al pròxim 9 de novembre de 2014, i d'aquí la seva viabilitat jurídica i constitucional. Perquè allò què la jurisprudència constitucional diu clarament (STC 31/2010) és la Generalitat no té competències en matèria de convocar referèndums però si que gaudeix amb caràcter exclusiu de la competència en matèria de consultes populars recollida (art. 122 de l'Estatut). Amb això, el TC deixa incòlume la competència de la Generalitat de Catalunya sobre totes les altres formes de consultes populars que no tinguin un caràcter referendari, com la que es planteja des del govern de Catalunya per al proper 9 de novembre. Aquesta diferenciació que estableix l'alt tribunal espanyol sobre els referèndums i llur diferenciació de les consultes populars no referendàries és doctrina consolidada per les STC 103/2008 i STC 31/2010.

Via legal plenament constitucional. Per tant, la Generalitat està facultada per convocar una consulta popular no referendària en la mesura que vol copsar l'opinió d'un col·lectiu de persones majors de 16 anys empadronades a qualsevol dels municipis de Catalunya, sigui quina sigui la seva nacionalitat. Un col·lectiu de persones que, certament, no coincideix en cap cas amb el cos electoral —i contràriament al que succeeix amb la convocatòria d'un referèndum—. Aquest fet, per si sol, situa la consulta anunciada dins de l'àmbit de les competències exclusives que disposa la Generalitat de Catalunya articulades mitjançant una Llei Orgànica espanyola que gaudeix d'aquest aval doctrinal consolidat per la jurisprudència del TC.

Una via ja exercitada.
De fet, aquesta via, la de la consulta popular no referendària, compta amb un precedent recent: la consulta que l'Ajuntament de Barcelona va realitzar entre els dies 10 i 16 de maig de 2010 sobre el projecte de modificació de l'Avinguda de la Diagonal. El caràcter no referendari i plenament constitucional d'aquella consulta va venir marcat precisament perquè el col·lectiu del qual es volia copsar l'opinió eren les persones empadronades a Barcelona majors de 16 anys —un col·lectiu no coincident amb el cos electoral— mitjançant un procediment no electoral —no basat en el cens—.

Constitucionalitat de la consulta. En efecte, tal com estableix la jurisprudència del TC, per considerar com a no referendària una consulta popular —que és la forma legal amb la qual se celebrarà la del 9 de novembre— aquesta ha de servir "per a copsar l'opinió de qualsevol col·lectiu sobre qualsevol assumpte d'interès públic" (cito textualment la STC 31/2010) mitjançant qualsevol procediment sempre i quan sigui distint dels mecanismes que se segueixen per celebrar un referèndum. Atès que la competència de la Generalitat de Catalunya per convocar consultes populars ha estat ratificada pel TC, el Parlament de Catalunya té plenes competències per desenvolupar l'article 122 de l'Estatut i convocar formalment una consulta popular per via no de referèndum com l'anunciada i, el Govern, acordar les disposicions reglamentàries que siguin necessàries per dur-la a terme.

Caràcter vinculant.
Els mecanismes de referèndum i consulta popular establerts per la legislació vigent atorguen a aquests procediments un mer caràcter consultiu i no vinculant atès que en qualsevol sistema democràtic parlamentari occidental correspon només al govern el poder executiu. Aquests processos participatius són simplement un instrument per copsar el parer de la ciutadania sobre temes d'especial transcendència. Com en el cas de Catalunya amb la independència. Servir-se de l'únic mecanisme que ens permet la llei (la consulta popular per via no referendària) no atorgarà menys legitimitat al resultat que en surti de la mateixa. Amb això vull dir que, encara que es permetés fer-la per via referendària, n'obtindríem una photo finish molt similar: el parer dels ciutadans sobre un assumpte molt concret. Un parer que en el debat actual de les relacions entre Catalunya i Espanya és del tot necessari que coneguin els governants de tots dos bàndols. Els d'aquí i els d'allà. I, a tenor del que s'ha dit, un dret que ens correspon com a poble plenament legal d'exercir-lo.

 
 

Comentaris