No sé si m’agrada la solució que ens ha proposat el president Artur Mas per substituir la consulta del 9N. Ens està proposant fer un succedani de consulta (ja sé que ni aquesta ni l’anterior eren vinculants) que solament es diferencia de la que emana del decret de la Generalitat que no es podrà utilitzar el cens electoral i que s’haurà de fer en la línia del Catalunya Decideix encetat a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009. Dic que no sé si m’agrada perquè no voldria que la percepció general, aquí i a fora, fos que es tracta d’una consulta de costellada.
Els detractors de torn, els professionals de la negror i de la foscor no es cansen de repetir-ho. Afirmen que el president ha claudicat, que s’ha arronsat, que ha plegat veles. Ho pot semblar. Aquí, el to de l’opinió publicada serà essencial perquè en l’imaginari dels catalans quedi una percepció o l’altra. És una consulta de la Senyorita Pepis? De segona divisió? És la consulta del que s’ha arronsat?
Certament, no sembla l’aposta més èpica. No és la proposta d’un cavaller que, espasa en mà, es prepara per declarar la independència. No és el projecte d’un Quixot que cegat per la seva follia es disposa a lluitar contra els seus particulars molins en forma de Pell de Brau. El que ens proposa el president Artur Mas no és ni èpic, ni estètic. A cop calent no pot agradar i, en canvi, pot decebre. I deixa una sensació d’abatiment semblant a la desil·lusió que provoca algú amb qui s’hi ha confiat molt i molt.
Però quan els sentiments més irracionals es refreden, quan el cor deixa pas al cap no és difícil pensar que el president Mas segur que tenia els seus motius per fer-ho d’aquesta manera. Fins ara el president no ens ha fallat. És més, ha fet molt més dels que molts pensaven que faria, i infinitament més del que farien al seu lloc els que s’omplen la boca de les solucions màgiques.
Segur que el president vol demostrar a l’Espanya dels Rajoy, Felipe González (quina gran decepció que l’home que va gestionar el cabal d’il·lusió més gran que hi ha hagut mai a Espanya: la victòria del PSOE del 1982; que l’home que va liderar el partit que al seu programa electoral portava el dret a l’autodeterminació ara parli amb menyspreu del nacionalisme català i el compari amb els xenòfobs europeus) i Rosa Díez que Catalunya pot esgotar tots els recursos imaginatius per votar el 9N dins la legalitat. Segur que el president vol enviar al món el missatge que Catalunya ha fet tot el possible per no haver d’arribar a la Declaració Unilateral d’Independència. Segur que es vol carregar d’arguments per presentar-se davant la ciutadania catalana i espanyola i dir: Que més podem fer? Què ha de fer Catalunya perquè la deixin votar? Què més?
Ara no és hora de trencar la unitat. Els que es consideren patriotes ho han de demostrar, no solament dir-ho. Ser patriota és renunciar als interessos particulars per abraçar l’interès general; és oblidar-se de les sigles i de les poltrones i remar a favor de la causa comuna; és saber admetre que hom ho faria d’una altra manera però que val la pena seguir a aquell que ha anat més lluny que ningú. Cal fer un vot de confiança i reconèixer que qui realment s’està jugant el seu prestigi polític i personal no és aquest o aquell líder de l’oposició neguitós; no és aquest o aquell dirigent sentimental i apressat; no és aquest o aquell polític que creu tenir al seu pot ideològic les essències més pures de la societat; no. Qui s’ho juga tot és el que lidera el procés, el que va donar el pas decisiu quan ningú ho creia, el que va anar a Madrid a plantar cara i a trencar-se la cara amb tota una cort hostil. És el president Mas.
Per tot això, perquè ha d’acabar la feina -confio que l’acabarà bé-, que la societat catalana li ha de fer confiança; ha de deixar que faci i desfaci. Estic convençut que el president de la Generalitat sap que no pot decebre tot un poble. Ara, no és el moment de la política de vol gallinaci. És hora d’anar amb el cap ben alt i mirar ben lluny. És l’hora de juga fort, bé i units. És el moment de donar un xec en blanc. El meu és pel president de Catalunya.
