Un vell ressentiment

"'1 pas endavant o 40 anys enrere. Tu mateix'. La intuïció popular sempre és la bona"

"Hay que desinfectar. Hay que desinfectar, para empezar, los medios de comunicación. Las cosas no son por casualidad. Si yo viera TV3 todos los días y sólo viera TV3 todos los días, yo también sería independentista". Josep Borrell se n'ha anat de la boca sis dies abans d'hora i els seus companys el deuen estar maleint. El pla no era aquest, el pla era vendre que els partits constitucionalistes havien de guanyar per tornar a unir els catalans, per acabar amb-la-divisió-que-separa-les-famílies, per restituir el sentit comú. No per desinfectar, Josep, havíem quedat que això seria un cop haguéssim guanyat.

 

Les paraules de Borrell encaixen a la perfecció en el relat fabricat sobre la nostra realitat social des de Madrid i també des de Barcelona. L'independentisme com una malaltia que només es pot combatre destruint el seu origen: l'escola pública i els mitjans de la CCMA. És important no enganyar-se: ens enfrontem a una bèstia autoritària que vol venjança i no en té prou amb la presó dels líders. La bèstia està assedegada i ensuma sang, i està esperant poder formar govern per començar el programa de reeducació de la societat catalana. Borrell, l'speaker oficial de les manifestacions de Societat Civil Catalana (les de "Puigdemont, a prisión", "Esta es nuestra policía", etc), torna a fer de portaveu de la Idea. I la Idea no és altra que aquesta: desinfectar.

 

 

És un vell ressentiment que ara, cavalcant sobre la "restitución del orden constitucional", pretén anar molt més enllà i desfer tot allò que els molesta no dels últims cinc anys, sinó dels últims trenta-cinc. Un vell ressentiment que mai no ha paït que l'autogovern s'hagi exercit sobre la base d'una idea nacional de Catalunya i que ara veu l'oportunitat de tornar a situar la partida en la casella de sortida de 1977. Vaig veure un cartell anònim al barri l'altre dia que ho resumeix a la perfecció: "1 pas endavant o 40 anys enrere. Tu mateix". La intuïció popular sempre és la bona.

 

Queden cinc dies perquè ens tornem a trobar en un col·legi electoral i hi ha molta gent molt angoixada per la possibilitat que els del vell ressentiment guanyin i puguin formar govern a Catalunya. Queden cinc dies per transformar aquesta angoixa en energia positiva. No és tan difícil: es tracta només de convèncer un votant nou. Només un. Si cadascun dels angoixats fa això, el dia 21 farem un pas endavant i el franquisme quedarà, no quaranta, sinó vuitanta anys enrere. Val la pena.

 

 

Comentaris