Un tweet del 1 d’Abril (no, no era per l’April’s Fools Day, Pesce d’Aprile en Italià) d’Enric Juliana m’ha ferit al cor. És veritat que amb la crisi, el terrorisme, els refugiats (rebutjats millor, veritat?), aquell procés català que ha entrat en una fase menys èpica, ens hem fet tots de suro, com La Colometa, però el cor el tenim de neu, com La Colometa, fred i tou al mateix temps, i preparat a fer-se d’aigua en un instant. Llegir doncs una frase com aquesta “El manifest mono-lingüista. El verí de la Lliga Nord entra a Catalunya disfressat de patriotisme” per part de l’apreciat Enric Juliana fa mal. Fa mal perquè Enric Juliana és una persona que, com he dit abans, aprecio molt, pot ser per la seva vinculació amb Itàlia, el seu gran amor al meu país, la seva intel·ligència, i també perquè crec que, a diferència de mi mateix, abans de parlar i escriure pensa 333 vegades.
Associar la Lliga Nord al catalanisme ha estat en els últims anys un dels objectius principals de moltes forces d’esquerra i dreta, per l’ evident desprestigi conseqüent per totes les forces catalanistes. Recordo els patiments que vaig passar al principi del 2014 per una entrevista feta a Roberto Maroni, President de la Llombardia en la ocasió de la seva visita a Barcelona per presentar l’ Expo 2015 de Milà. Molta gent no entenia com es podia donar espai al Diari Ara a una representat d’un partit xenòfob i homòfob. Vaig haver de fer, desprès de l’entrevista, un article explicant la meva postura envers la Lliga, quasi disculpant-me (traïdor!) per no haver insultat obertament i escopit a la cara d’en Roberto Maroni.
En fi, tot el que envolta aquest partit és pura dinamita (recordeu que el president Mas no es va voler fer cap foto amb el Llombard) i és molt millor no només pels independentistes mantenir-se allunyat el més possible si no també pels que son contrari a l’independència. Sí, perquè la simplificació i reductio ad Lega pot també desqualificar i treure prestigi a arguments legítims en una realitat tan complexa com la catalana, qualsevol en sigui l’artifex.
S’ha d’anar doncs amb peus de plom, cosa que no han fet aquest 280 intel·lectuals (quants…) en la redacció d’un manifest que no se si he entès ben bé al 100% tot i llegir-ho 7 vegades (he de dir que em consola el fet que a gent més entrenada mentalment que jo li ha passat el mateix) i no ha fet Juliana, amb la seva presa de posició tan dura i ràpida. No caiem en la trampa si us plau! No hi ha res de més diferent, de la Lliga Nord, que l’esperit base del moviment catalanista dels últims anys. No hauria sigut possible un moviment popular tan gran i transversal amb una arrel podrida pel racisme i la xenofòbia. Ara, es fa encara més evident la difícil tasca dels catalans als quals no se’ls hi perdona res. Declaracions o actuacions pot ser tolerades en altres indrets, si provenen dels catalans son analitzades per un equip més curós que qualsevol dels C.S.I., i utilitzades per desprestigiar no només un moviment, sinó també un territori/població. És aquest l’enutjós destí dels catalans, tan arrelat que ha arribat a modificar el seu propi ADN, provocant comportaments característics singulars, com aquella la eterna recerca de caure bé una vegada passats els confins de Catalunya.
Proliferen ara els articles disculpant-se, més o menys obertament, pel manifest del Grup Koiné, pel qual la població sencera està carregant la culpa. Sí, perquè un altra característica interessant és que la culpa a Catalunya no és mai individual, i sempre recau en el conjunt de la societat. Del manifest són culpables tots, des del signataris fins als jugadors del Barça, passant per gent d’ideologia diferent com Ada Colau o Gabriel Rufián. Això no ho dic per Enric Juliana, que ho aclareix en un recent article, “El veneno de la Liga Norte puede estar entrando en Catalunya disfrazado de patriotismo. Una visión que choca frontalmente con el patrimonio integrador del catalanismo, con la línea oficial de ERC y con el legado pujolista de Convergència Democràtica”. Mireu, ho poso en castellà, demostració que si parlem de virus el que se m’ha contagiat és el del complexe de culpa, altra peculiaritat d’aquí. I ara que ho llegeixo un altre cop veig que el de la Lliga Nord ja no és un virus, és un verí. Millor, no és contagia.
