Tornem a encarar unes eleccions. Les europees. Les que, a priori, tenen una visió més àmplia. Més global. Les que haurien de servir per parlar de paper de la Troika, dels límits de les fronteres, de la incorporació de nous estats membres o de les regulacions d’àmbit europeu. Unes eleccions que, si fóssim un Estat normal, ens ajudarien a alçar una mica la mirada i abandonar alguns tics reduccionistes. Però res. No som un Estat. I aquestes eleccions, vulguem o no, estan plantejades per Estats. Es va veure clarament aquesta setmana amb el nomenament de Jean-Claude Juncker com a candidat dels populars. És per aquest motiu que, quan no et sents còmode amb l’Estat que en aquests moments et representa, les eleccions europees tenen un altre sentit. S’han de llegir, jugar i interpretar amb uns altres paràmetres.
Les eleccions europees, a casa nostra, són en clau exclusivament catalana. Les dues principals formacions nacionalistes ja fa mesos que estan treballant amb aquest paràmetres. Començant per la frustrada candidatura unitària i acabant per la designació d’Ernest Maragall com a número dos de la llista dels republicans. Les eleccions europees s’interpretaran com un termòmetre del procés sobiranista. Com un avantsala d’un possible referèndum. Quan a la nit dels comissis s’observi el mapa de Catalunya difícilment es valorarà el pes de Martin Schulz o el de Jean-Claude Juncker. Els vencedors i els perdedors seran en clau sobiranista. Es valorarà la suma de vots dels partits favorables a la consulta, el possible transvasament de vots entre ERC i PSC o la previsible pujada electoral de Ciutadans. Hi haurà un element, però, que tinc la percepció que es valorarà per sobre de la resta. Un que s’interpretarà del dret i del revés per tothom: la força electoral del president Mas, de la figura que està liderant tot aquest procés.
Ho va dir el mateix Mas en l’entrevista que li va fer l’Antoni Bassas el diumenge passat al diari Ara: “Els catalans han d’entendre per ells mateixos si és important que els que piloten aquest procés tinguin força. Per això ara la gent ha de fer aquesta reflexió: els líders que tenim, els reforcem o no? (…) És veritat que quan es parla d’aquest procés a Espanya no es parla dels catalans, ni de Junqueras, ni d’Herrera. Es parla del “desafío de Mas“. Al final es personalitza en mi. I els que volen enfonsar el procés, creuen que si cau aquesta persona, cau tot”.
Aquests dies llegirem i sentirem molts raonaments, dades i xifres de la importància de les eleccions europees. Ens explicaran la quantitat de reglaments que s’aproven i que ens afecten en la nostra vida quotidiana. I ens vendran un enfrontament entre Martin Schulz i Jean-Claude Juncker. A casa nostra, però, tot això tindrà un pes molt relatiu, ja que quan es tanquin les urnes el que es valorarà serà una altra cosa. Els que volen destruir el procés sobiranista faran el recompte des d’una altra perspectiva.
