Un soparet

Tot i que l’expressió “fer un soparet a casa” sona innocent i improvisada, la seva materialització pot arribar a ser molt estressant. Fer un “soparet a casa” vol dir convidar de tres a sis parelles al menjador de casa, oferir un bon sopar ( però dir que has fet el primer que has trobat), preparar cocktails d’última generació (heu provat el gintònic de G’vine amb poma i Fever Tree?) i proporcionar de cinc a sis hores de conversa intentant donar joc a tothom i evitant silencis incòmodes. Dels amfitrions s’espera que proporcionin una vetllada màgica, que ofereixin menjar fresc, bons vins, i que com la carn, la música estigui just al seu punt: ni massa forta ni massa fluixa, ni massa moderna ni massa convencional. Els soparets a casa descobreixen el gust musical, el nivell cultural i l’interès pel disseny interior i l’art en general dels seus amfitrions. I al marge de passar una estona agradable, totes aquestes vetllades tenen un clar objectiu: Superar el nivell de l’últim sopar d’aquella parella a qui se li va escapar un “podríem fer-ne un a casa”.