El Sr. Francesc Vallès, que no sé si vostès ho coneixien però resulta que és el coordinador dels diputats i senadors del PSC a Madrid, ha manifestat que el grup dels socialistes catalans no ha “tingut mai la necessitat de votar diferent del PSOE al Congrés” i que per això “no és necessari tenir un grup propi a la cambra espanyola”.
Són unes declaracions extraordinàries, brillants, sinceres, definitives, que no haurien de restar en l’anonimat ni el silenci en el que habitualment es mou el grup de diputats i senadors que el Sr. Vallès coordina. Perquè, sí senyors, es veu que hi ha un grup de diputats i senadors del PSC a Madrid.
Per fi s’ha tancat d’una vegada per sempre les controvèrsies sobre la doble ànima del PSC. Ara ja sabem que no han tingut mai la necessitat de votar diferent del PSOE al Congrés. Mai? Mai! El Sr. Vallès podria haver escollit algun adjectiu per qualificar aquest “mai”, com ara “quasi” o “gairebé”, però no, el seu ha estat un “mai” rotund i diàfan, amb gust d’eternitat.
En la discussió dels pressupostos en què any rere any s’ofeguen les possibilitats de desenvolupament dels tarragonins, “província” de la que el Sr. Vallès és diputat, el PSC no ha sentit mai la necessitat de votar diferent del PSOE; en la tramitació de les lleis que han laminat i desfet l’autonomia catalana (LOAPA, LOFCA, Llei de dependència, etc.), als diputats del PSC els ha semblat sempre que el PSOE feia molt bé impulsant-les; en el tràmit de l’aprovació de l´Estatut, que els companys de partit del Sr. Vallès van votar al Parlament de Catalunya, ell i els seus col•legues de Madrid, en canvi, no van veure mai cap obstacle per sumar-se a les desenes d’esmenes que el PSOE va presentar-hi en contra, esclafant-lo. I seguiríem perquè la paraula “mai” dóna per molt al llarg d’aquests 30 anys d’autonomia.
Lògicament, al Sr. Vallès li sembla que, per votar sempre igual que al PSOE, no és necessari tenir un grup parlamentari propi. Té tota la raó. El que en canvi no sembla massa coherent, si el PSC i el PSOE són com dos gotes d’aigua, és el seu càrrec. Què deu coordinar exactament el Sr. Vallès? Per què cal una figura que coordini a uns diputats i senadors del PSC que són, se senten i voten igual que els seus companys de Madrid o Càceres? No seria més raonable que el Sr. Vallès presentés la seva dimissió d’un càrrec inútil, buit i sense sentit? N’hi prou que el seu cap del PSOE a Madrid aixequi la mà assenyalant el que han de votar els socialistes catalans i llestos. Fora noses. I potser un petit estalvi pressupostari.
De fet, aprofitant que els socialistes catalans a Madrid es confessen, caldria animar-los a donar un pas més endavant: ja no és que sigui prescindible la figura del coordinador, és que tampoc no té cap sentit que existeixi una cosa que es diu PSC. Si són el mateix, si sempre han de votar igual, si mai no aspiraran ni a tenir grup parlamentari propi ni a fer la seva pròpia política, per què dos noms diferents?. Ho va dir el president d’Espanya fa uns mesos, divertit de què algú pogués pensar diferent: “Pero si el PSC somos nosotros!”. I és que Zapatero sí sap el que vol dir coordinar.
