M’arribà el rumor que explica converses del Consejo de Ministros que decidí iniciar pels funcionaris la retallada de sous que afectarà a tothom. La becària de la meva Clínica de Rumors (entén el castellà de Valladolizz i l’andalús de Seviyya) ha traduït el diàleg que figura a l’historial del cas:
–Zapatero: Cal retallar el sou dels funcionaris. També el nostre. Donem exemple. Ajudarem a que els empresaris retallin els salaris a tots els treballadors.
–Chacón: Serà molt dur, president, pels militars. No responc de la reacció que la mesura provocarà a les casernes i als estats majors.
–Caamaño: El mateix dic de jutges i fiscals, gent molt sorruda.
–Pérez Rubacalba: I policies i guàrdies civils. No estan per brocs.
–Zapatero: Ho sento. M’ho imposen Merkel, Sarkozy, Obama i el xino Jiabao.
–Aído: Espanya no és independent?
–Corbacho: No siguis ingènua, Bibi. Tots ells volen una Espanya desestabilitzada, com Grècia. D’aquesta manera els especuladors financers fan i desfan. Aviso, amics, que els sindicats, tot i que ens obeeixen, es mouran per por a quedar malament amb els seus.
–Moratinos: Hi ha una alternativa?.
–Corbacho: Pujar impostos a les rendes més altes.
–Chaves: Celestino, ¿no saps que les rendes més altes no paguen impostos? Ho passen tot per Sicavs i altres martingales per evadir. No has vist que Bárcenas ha enfosquit 90 milions d’euros? Com ell hi ha milers i milers de cràpules que defrauden. Estic en desacord que la pujada d’impostos sigui a costa d’allò que la gent honrada declara a Hisenda. Per què no investiguem les grans fortunes i deixem en pau a la gent que ho declara tot perquè cobra per nòmina?
–Salgado: Això porta molta feina. Quan investiguem als rics els nostres inspectors topen amb un exèrcit d’advocats. És més còmode controlar les nòmines des dels ordinadors de l’Agència Tributària. Per altra banda, si molestem als rics de veritat hi haurà fugues de capital.
Irromp a la sessió un alt funcionari amb una nota escrita a ma: la CEOE i el Santander feliciten al President. Part de la gent del Consell somriu. Tenen el futur assegurat com el de tants ministres socialistes: Boyer, Serra, Solchaga,…
Pensaran vostès, lectors, que allò que agrada al fracassat Díaz Ferran, de CEOE, i als bancs no pot ser bo per a la gent honrada i treballadora.
