UN QUADRE SENSE BRAUS

"Diumenge vaig dir, amb la boca ben plena, d'on venia. A la primera oportunitat que vaig tenir. "I´m from Catalonia", vaig dir-li al fruiter. I no era només melancolia, era orgull"

No ha passat gaire temps d'aquella conversa. Mesos, segur. Però un dia com avui (dissabte) em ve a la memòria. No ens coneixíem de res. Tot i així, la meva fascinació pel quadre que estava pintant al carrer on jo vivia, i la seva curiositat per esbrinar d'on venia el meu accent, va provocar un diàleg entre dos desconeguts. Sobre braus i tradicions. Ves per on.

Es deia Joseph. L'home no baixava dels 70 anys. Ha pintat tota la seva vida. Paisatges, persones, edificis emblemàtics. De tot. Fins i tot ha capturat moments històrics com el de l'any 2005, quan el seu pinzell va dibuixar la imatge de la satisfacció de qui surt victoriós. Va retratar els rostres d'aquells ciutadans que a les portes de la Cambra del Comuns celebraven la fi de la caça de guineus, una pràctica centenària i atroç convertida en un espectacle basat en la tortura d'animals indefensos. Això si, en nom de la tradició, la cultura popular i l'"esport".

Em va passar un paper amb el seu número i em va dir, preocupat per l'existència encara de les corrides de toros a Espanya: "Call me if there is any progress in your country". En Joseph desitja poder pintar una nova victòria.

Ahir vaig córrer, per fi, cap a la nevera de casa meva, d'on penjava el seu telèfon. Vaig trucar. Li vaig dir que encara no podria pintar el quadre, però que anés mirant bitllets perquè, a Catalunya, s'havia obert la via per a l'abolició de les corrides de toros.

Quan un està lluny de la seva terra, l'enyora i la idealitza, fruit de la nostàlgia. Diumenge vaig dir, amb la boca ben plena, d'on venia. A la primera oportunitat que vaig tenir. "I´m from Catalonia", vaig dir-li al fruiter. I no era només melancolia, era orgull. Espero que en Joseph tingui un bon motiu per anar a Catalunya aviat...

 
 

Comentaris