Un porro pa mi morro

"Penso que podem arribar al gran moment de integració real del país. Integració de la bona, no pas de la de xerrameca i després els problemes continuen"

Tothom sap que fa temps que circula pel país un carro misteriós. Recorre pobles, ciutats muntanyes, platges, galliners i esbarzers. El vehicle transporta un material altament contaminant: un gran porro talla XXXLLL. El ruc HDI es passa les 24 hores a tot drap mentre fumiga el país amb marihuana. Per això els catalans riuen tot el dia com si portessin una guardiola a la boca. Inspirada en l'operació "Papirus per al porrus" l'escena la poden veure a la pel·lícula History of the world (La loca historia del mundo). Per pixar-se de riure. Però n'hi ha que es creuen que la ficció és realitat. El Cap de la Unitat de Narcòtics, el Doctor Joaquim Coll, ens adverteix, que el sobiranisme és un "gran porro", per això, "És lògic que les elits ben informades, començant per les econòmiques, estiguin seriosament preocupades pels efectes al·lucinògens d'aquest gran porro secessionista que gran part de la societat catalana s'està fumant amb fruïció".

La droga és dolenta. I farem bé de sentir al Dr. Coll per veure si la nostra societat està tornant a la filosofia dels anys setanta i vuitanta: "Un porro pa mi morro". Anys difícils. Especialment a la zona del Baix Llobregat, que va acollir bona part de la immigració que anava arribant des de els dies de la dictadura. Per això seria bo preguntar-li al Dr. Coll si, com a expert en estupefaents nacionals, creu que els més del deu mil adherits al col·lectiu "Súmate" viuen sota el fum de "un porro pa mi morro". Aquests catalans s'han presentat públicament aquesta setmana. De cultura i llengua castellana, no renuncien a les seves arrels, però tampoc al seu futur. Estan a favor de la consulta, de poder decidir, de votar, de la llibertat. Això els converteix en drogats? A ells i als milers de catalans que volen el mateix?

Com que jo també sóc Dr. en Farigola i Romaní em permetran que digui la meva amb un trosset d'herba natural a la boqueta. Veuran, penso que podem arribar al gran moment de integració real del país. Integració de la bona, no pas de la de xerrameca i després els problemes continuen. Mostro unes radiografies. La primera és de 1933. És "Can Tunis", a Barcelona. Barri construït del no res per la dictadura de Primo de Rivera per allotjar obrers. Més del 98% dels que hi vivien no eren catalans. Havien arribant de tota la península, especialment d'Andalusia i Múrcia. Com explica el periodista Domènec de Bellmunt la misèria, la pobresa, l'atur, les malalties, ho inunden tot. En un dels carrers apareix una bandera catalana. Solitària. És de "Els pocs catalans de la barriada, una agulla en un paller, semblen una missió patriòtica en ingrates terres llunyanes. Som a casa –ens diuen- i semblem catalans en terra estranya". Al llarg d'un segle hem tingut moltes radiografies com aquesta. Avui en tenim una altra de diferent. A la imatge apareix que tant els Domènec de Bellmunt, com els que han viscut en aquestes barriades s'han emmirallat. Se n'han adonat que malgrat viure a casa continuen en terra estranya. Els catalans no hem deixat de ser estranys. Tots. S'ha socialitzat la pobresa, la incomprensió, la injustícia, l'insult, la mentida... per a tots. Els d'abans i els d'ara són el mateix meló. La única integració, l'únic ascensor social passa perquè tots puguem decidir què volem. Res s'ha resolt pels que han viscut tota la vida aquí, ni pels que van venir. Res. Tots som iguals. És català tot aquell que no pot decidir res. És català tot aquell que no pot fer res. És català tot aquell a qui se li nega tot. És català tot aquell que no compta per a res. És català tot aquell a qui no volen deixar existir. Adés, i ara, com sempre, només la llibertat del país és la veritable cohesió social.

Per això, convidem al Dr. Coll a "ke rulen los petas". Som el país on uns posen el paper i altres l'herba natural. Per primer cop podem liar junts. Fumarem esperança, il·lusió, treball, justícia... Fumarem futur. Una caladeta Dr. Coll? Fumi, fumi, que es relaxarà i fins i tot somriurà. Ke rulen los petas!

 
 

Comentaris