Un pont cap al passat

"Per mi, aquestes jornades festives que encadena el Suprem destil·la un missatge clar, inequívoc i decebedor"

El judici del procés serà matèria d’estudi a les facultats de dret, però també en les de comunicació, i en les de ciències polítiques. Això ningú en té cap dubte. Però el procés del judici del procés, és a dir, el que es fa i com es fa i la transcendència social que té estic convençut que més d’hora que tard s’analitzarà i es revisarà en les d’antropologia, també.

 

Aquest judici injust i arbitrari és d’una altra època, es viu en una altra dimensió, en un altre món que, per desgràcia és molt influent i molt real, en el nostre de món. El de la justicia. Es fa servir un altra idioma -i no em refereixo al castellà-, vull dir l’argot, els girs, les expressions i com les diuen, amb aquella aire de superioritat i envernissant- les d’una transcendència que fan que la resta de mortals ens sentim a mig camí de la ignorància i de la perplexitat. Tenen unes altres costums i uns tempos a to amb l’antiguitat de l’institució i la dels seus membres.

 

 

I a propòsit dels temps. Recordeu quan deien que el judici acabaria abans de les eleccions? De les d’ara fa una setmana, les generals del 28A? Al pas que anem i amb el calendari laboral que segueix el Tribunal Suprem,- es regeix pel de Madrid, d’on si no?!- no s’acabarà ni tindrem sentència fins vés a saber quan. Aquest mes de maig si tenim en compte que les sessions són de dilluns a dijous, aneu calculant. Entre la celebració del Dia del Treballador, l’1 de maig, la del Dia de la comunitat de Madrid, el dia 2, i la pròxima festivitat de San Isidro, el dia 15, i els seus respectius ponts, ses senyories diguéssim que s’ho agafen molt bé. Sort que els ponts servien per escurçar distàncies! Aquests però, els ponts dissenyats a partir dels dies del calendari ja sabem que tenen l’habilitat de convertir-se en una eina que serveix per allargar els caps de setmana per davant o per darrere, depèn de les conveniències, fins a convertir l’estructura en aqüeducte. Amb aquestes pràctiques però el que posa de manifest l’organ judicial és que no es té cap mirament, ni un, cap als presos.

 

Des d’aquesta incomprensible presó preventiva, continuen veient com se’ls conculquen una vegada i una altra tota una sèrie de drets, com a polítics i com a presos, però sobretot com a persones. Uns presoners que a sobre han de complir escrupolosament el calendari de les festes de guardar dels seus carcellers. Ja sigui per celebrar la jornada de vuit hores, l’aixecament contra el francès o les corrides de Toros. Per mi, aquestes jornades festives que encadena el Suprem destil·la un missatge clar, inequívoc i decebedor. És un pont cap al passat.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?